Estufa

Hem estat passant fred pensant que teníem l'estufa espatllada, i resulta que l'únic problema era que no havíem pitjat el botó apropiat.
L'estufa té 1 botó al lateral per encendre i apagar, i una roda per controlar la temperatura. (Fins aquí tot correcte).
Però, on ficaríeu un botó per a que aquest passés desapercebut?


Si, heu encertat, a la part posterior i inferior.

Doncs allí tenia un "botó". A més, aquest "botó" té forma de tub, pel que s'assembla als tubs que tenen els aparells d'aire condicionat per expulsar l'aigua que extreuen de l'aire.

Però, perquè posar un "botó" tant important pel funcionament de l'aparell en un lloc tant remot i sense cap indicació?
La meva teoria és que és un "parche" (Si, com en la informàtica ;) ). La primera versió de l'estufa es sobrescalfava i es parava. Per resoldre aquest problema tant greu de disseny, li van afegir un botó camuflat que no solucionava el problema, però que en cas de sobrecalfament és podia pitjar perquè l'estufa tornés a funcionar. Però clar, la companyia ha de camuflar aquest error seu, per tant el "botó" ha d'estar el màxim camuflat possible.

L'altra opció és que soc massa jove i vinc de la nova generació, on necessitem una pantalla tàctil per entendre'ns amb els dispositius :)

Últim mes

Sense adornar-nos ja estem en l'últim mes del nostre viatge.
Esperem que aquest últim mes sigui tan extens com el primer, i el puguem aprofitar al màxim.

A grans trets, ens queda fer l'examen de l'IELTS, un viatge a Exmouth i un gran acomiadament amb els amics a Perth.

Tot això i més, en les pròximes entrades ;)

Continuació...

Al final els esdeveniments han passat molt més ràpid del previst, i no hem tingut temps per assimilar-los i escriure sobre ells. Però per tal de seguir el fil d'aquesta història, intentarem explicar els fets en l'ordre que van succeir, encara que aquests hagin passat fa dies. D'aquesta manera intentarem tancar el que ha sigut la nostra primera llarga experiència a l'estranger.

Bàsicament ens queda explicar el que va ser el nostre últim mes a la ciutat més aïllada del món.

El desempat

Finalment, hem tingut un últim partit de futbol a la lliga. I aquest privilegi ha sigut perquè havíem empatat a punts amb l'11é :)
Precisament, l'equip amb el que hem empatat és l'equip amb el que varem empatar la setmana passada. Per tant, les perspectives eren bones, teníem opcions de guanyar (si marcàvem :) )
I com no podia ser d'una altra manera, el resultat final va ser................................. 0-0 :)
Un altre empat per a la butxaca.
I ens em quedat amb la 11a posició per la diferencies de gols. Nosaltres tenim -1 i ells -4 ;)

Una llàstima que jo sigui negat de cara a porteria, sinó en aquesta lliga m'hagués inflat a marcar gols.

GOOOOOOOOOOOOOOOOL

Situo la gesta.
Tot va ser el 18 de Juny de 2010 a una ciutat molt tranquila, Perth.
El cel estava ennuvolat, però s'estava obrint per il·luminar el gran esdeveniment. Ell no havia de ser el protagonista.
El lloc triat per aquesta última batalla va ser el camp que hi ha enfront del gimnàs de Curtin.
Únicament dos exercits citats. On les tropes de DEBII tenien únicament un objectiu, introduïr el projectil esfèric fins al pati d'armes del castell de l'exercit opositor.
Aquest objectiu estava per sobre de tot. Era la nostra última oportunitat i no anàvem a reparar en baixes.

En un ambient de gran expectació, la batalla no es va demorar més i va començar.
En aquesta primera part de la batalla, DEBII va mostrar el seu potencial, mostrant-se sòlid i acorralant al rival. Però els seus esforços no es veien reflectits en la realització de l'objectiu. I aquesta primera part de la batalla es va acabar.

A la segona part de batalla, DEBII va sortir encara amb més forces. L'acorralament s'estava intensificant, i l'acompliment de l'objectiu es percebia en l'ambient, però no s'acabava de materialitzar.
Finalment, en el tram final de la batalla, els nostres esforços van ser recompensats. Lionel Pedram estava en una frenètica lluita contra el món, però va veure la llum al darrera seu. Va cedir-me l'esfèric i el meu col·locat tret va travessar les muralles rivals, entrant fins al pati d'armes.

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!!!!!!!!



:)

La veritat és que vam empatar el partit a 1, però amb l'objectiu de marcar el gol complert :)

El balanç de la temporada tampoc està tant malament, 4 derrotes i 4 empats(3 empats a 0-0 i un a 1-1 ;) ).

Objectiu complert. Ara toca posar-se les piles per a preparar-se per la tornada.

DEBII

Que és DEBII?
És l'institut de recerca més potent que té Curtin University of Technology.

Les sigles corresponen a:
Digital Ecosystems and Business Intelligence Institute

En el temps que porto aquí he après i vist moltes coses, i m'agradaria destacar algunes que m'han sorprès positivament.

- Relació amb la indústria
DEBII treballa col·laborant amb la indústria.
Les empreses presenten els problemes que tenen, i a DEBII intenten entendre'ls i resoldre'ls. Això dona peu a que si a l'empresa finalment li agrada la proposta de resolució dels seus problemes que fa DEBII, l'empresa pagui pel projecte.
Aquesta part la trobo molt interessant, ja que fins ara sempre havia vist la recerca i les empreses en 2 mons completament diferenciat, i entenc que és molt productiu que això no sigui així i que és col·labori conjuntament.

- Seminaris + light dinar
Com a tots els centres de recerca, periòdicament es fan seminaris de recerca, presentacions de les propostes de doctorat (PhD), presentacions de eminències internacionals,...
El problema que normalment s'acostuma a tenir és que costa mobilitzar a la gent per a que assisteixi. A banda de fer més publicitat i oferir més qualitat, quin incentiu més es pot fer servir? Aquí han trobat una solució prou atractiva. Després de cada seminari/presentació ofereixen un pica-pica :)

Que facin servir aquest incentiu no implica que no reparin en la qualitat.
Per exemple, el 16 i 17 van fer uns seminaris enfocats per als doctorants. Aquests seminaris es van portar a terme tant en l'aquari de Perth com en el centre de funcions del parc tecnològic. Van explicar coses molt interessants, com el tipus de publicacions (diferència entre conferència i journal), estratègies per triomfar en el doctorat i com escriure la tesis (explicant els diferents capítols que ha de tenir). Tot molt interessant, sobretot perquè les xarrades estaven portades per les dues principals eminències en recerca, la professora Elizabeth Chang i el professor Tharam Dillon. És sempre un plaer sentir parlar a aquests professors.

Catifa

A Austràlia els agrada posar catifes a tot arreu.
Generalment, a les cases, tot el terra està recobert de catifa. (Normalment exceptuant els lavabos).
Però el que realment em va sorprendre és que aquesta afició de recobrir amb catifes arriba fins i tot als cotxes. Molts cotxes a Perth tenen el "salpicadero" recobert amb catifes.






Però tot té una explicació lògica :)
A Perth el sol és MOLT potent. (Et cremes amb una facilitat insultant)
I fan servir la catifa per protegir el "salpicadero", normalment fet de plàstic.
Això si, estèticament parlant és molt lleig ;)


p.d. Els més observadors s'hauran adonat que les fotos no són de collita pròpia. El volant aquí està a la dreta ;)

Dive 2

El segon dia de pràctiques ja no es desenvolupa a la piscina, sinó que es fa directament al mar, entrant des de la costa.

Un cop vam ser tots a la platja (6 alumnes i 4 instructors), va ser moment de muntar tot el material, per desprès posar-se els neoprens i la resta d'equipatge.
Aleshores va ser moment d'entrar a la platja (que no és tan senzill com sembla). Entres carregat d'utensilis fins a les dents i amb les aletes posades. Per tant, has d'entrar caminant d'esquena ;)

Un cop l'aigua ja et cobreix una mica més, ja pots començar a nedar fins a la boia de descens (encara que normalment també nedes d'esquena perquè és més fàcil).

Un cop a la boia, va començar la nostra primera immersió a 12 metres.
Seguint el procediment SORTD:
- Senyalitzar
- Orientar-se correctament
- Possar-se el Regulator a la boca (sota l'aigua no podem respirar sense ell :) )
- Mirar el Temps en que comences el descens
- I començar el descens, desinflant el BCD (motxilla).

En tot moment baixes agafat a la corda que es desprèn de la boia. I cada moment has d'estar compensant les orelles (tapante el nas i intentant treure aire per ell).
I en un moment, sense donar-te conte, toques fons. És una sensació una mica estranya, ja que únicament tens una visibilitat de 5 metres, pel que estàs com aïllat de tot.

Un cop varem estar tots al fons, vam començar a fer el nostre primer recorregut.
Al principi costa nedar, ja que tota l'estona et topes amb el terra. Però un cop infles una mica el teu BCD i trobes la flotabilitat neutra, tot millora.
Vam veure cavallets de mar i un avio enfonsat.
A mitja excursió, la Nani va començar a ascendir cap a la superfície, i per més que intentava desinflar el seu BCD per perdre flotabilitat, seguia ascendint.
Així que vam acabar nosaltres 2 i l'instructor que anava al nostre costat a la superfície :) (Més endavant, a la Nani li van posar més pes en el seu cinturó de ploms, però ja ho explicarà ella en el següent post)

Un cop a la superfície vam descendir un altre cop per intentar retrobar als companys, però com la visibilitat era tant dolenta, no vam trobar a ningú :)
A més, jo m'estava quedant sense aire, així que varem decidir pujar a la superfície de nou. Allí varem trobar a un altre grup que també s'havia perdut. I finalment, al cap d'un moment, van arribar els que no s'havien perdut ;)

A la superfície varem fer algunes pràctiques més com treure's/posar-se la motxilla i el cinturó de ploms. Finalment, vam sortir de l'aigua.

Jo estava congelat. M'havia passat la major part del temps a l'aigua intentant controlar el meu cos per no tremolar tant. Així que desprès que la Nani em digués que estava molt pàl·lid, varem decidir que per a mi ja havia estat suficient aigua en 2 dies :) Així que em vaig assecar i abrigar. I desprès de 2 hores ben abrigat, finalment el fred va desaparèixer.

Com que em vaig perdre el segon diving del dia, em vaig dedicar a fer fotos :)

Diving

I a partir d'aquí es va acabar el meu curs de submarinisme (que està a mitges).
Així que la Nani explicarà aquest segon diving, i el tercer dia fent submarinisme des del vaixell.

Dive 1

Aquest cap de setmana (divendres a Diumenge) ens l'hem dedicat a fer un curs de submarinisme (Diving), concretament el: PADI Open Water Diver

No em postejat abans per no preocupar a les famílies :)
Millor explicar-ho un cop ja ha passat ;)

En aquest curs, t'ensenyen les nocions bàsiques de submarinisme tant teòriques com pràctiques. Un cop acabat el curs, obtens un certificat que et permet fer submarinisme (sempre amb un company) fins a 18 metres.

El curs és desenvolupa bàsicament en 3 dies, encara que abans d'aquests 3 dies t'has de llegir el manual corresponent de 250 pàgines i veure els 5 capítols que té el manual en DVD.

El primer dia (divendres) bàsicament va ser:
Vam arribar abans de les 8am al centre PerthScuba per a començar el curs.
Només arribar ens van fer provar-nos els neoprens, botins, aletes,... i empaquetar-ho tot.
Desprès, vam fer un repàs ràpid del temari. I finalment varem fer un examen de prova, que havia de ser similar a l'examen final que faríem el dia següent.

En aquest moment va ser el moment d'agafar el cotxe i anar a la piscina!!!!
Un cop amb els banyadors posats, va ser moment de passar les "proves prèvies":
- Nedar 200 metres
- Aguantar-se 10 minuts dins l'aigua

La primera prova no va ser cap problema pels 2, però la segona a mi se'm va fer llarga. Això de surar a l'aigua no és lo meu. Suposo que serà perquè tinc flotabilitat negativa i perquè realitzo malament el moviments de braços i cames. No pot ser que tothom suri sense cap problema, i jo m'hagi de deixar el físic!!!! Conclusió, que el capítol de "barrio sésamo" sobre com surar a l'aigua que em vaig perdre de petit, encara m'està passant factura ;)

Passada la formalitat de la prova, va ser moment de començar a muntar tot el material. (Connectar els tubs a l'ampolla i lligar aquesta a la motxilla)
Un cop això preparat, va ser moment d'entrar a la piscina!!!
La veritat és que et sents molt estrany perquè estàs a l'aigua amb el neoprè, les ulleres, el tub, el cinturó de ploms i la motxilla. A més, de la motxilla es desprenen gadgets per totes bandes. Tens 2 reguladors a la part dreta i l'ordinador d'abord amb l'inflador de la motxilla a la part esquerra.

Però arriba el màgic moment de fer la teva primera respiració sota l'aigua mitjançant el regulador...
La veritat és que respirar és tan senzill com fer-ho amb el tub, però amb l'avantatja que no t'has de preocupar si t'entra aigua :)

La primera part de les proves es fa a la piscina d'una profunditat d'1,5 metres, on toques sense cap problema a terra.
I aquí practiques les primeres tècniques:
- Com respirar pel regulador
- Com netejar el regulador
- Com respirar pel regulador quan s'espatlla i deixa sortir l'aire a alta pressió.
- Com demanar aire al teu company quan et quedes sense, i respirar del seu regulador auxiliar.
- Com fer els primers moviments sota la piscina
- ...

En aquest moment ja eren les 2pm, i era moment de fer el break per menjar alguna cosa.

A les 3pm vam començar de nou, però aquest cop a la piscina profunda, de 3,8 metres.
En aquesta piscina és on vam re-practicar algunes de les tècniques anteriors, i on vam practicar noves.
Les noves:
- Com compensar les orelles al baixar.
- Com pujar a la superfície amb seguretat
- Com pujar a la superfície en cas de quedar-se sense aire.
- Com quedar-se en flotabilitat neutra a la piscina.
- Com netejar les ulleres.
-...

I finalment, varem fer algunes pràctiques a la superfície:
- Com remolcar un company.
- Com treure's i posar-se la motxilla.
- Com treure's i posar-se el cinturó de ploms.
- ...

I abans de les 6, estant completament destrossats, varem finalitzar el nostre primer dia en el curs de diving.

Al següent post el dia 2 :)

Futbol

Fa temps que no parlo d'esport, i és que el tinc una mica abandonat :)

Desprès d'estar 4 mesos en desintoxicació futbolística (crec que és el màxim temps que he estat sense tocar una pilota de futbol des de que tinc us de raó), a l'universitat em van enredar per jugar amb ells a una lligueta interna de futbol sala.

Potser va ser casualitat, o no, però el començar a jugar a futbol un cop per setmana, va venir seguit per deixar completament el running.

Fins ara em jugat 5 partits, dels quals em empatat 2 i perdut 3.
Contant que encara no em marcat cap gol, no són mals resultats ;)

La nostra sequia golejadora és deguda tant pel tipus de camp com pel nivell que hi ha:
- El camp és de gespa natural i molt llarg, més aviat de futbol7, però amb unes porteries que són gairebé de hockey. Per tant, costa molt arribar a porteria, i un cop arribes les possibilitats de marcar són petites :)
- Per altra banda està el nivell futbolístic. Es nota que a Austràlia es practiquen altres esports ;) I la meva aportació ofensiva (que és justeta) no és suficient per obrir el marcador. Així que com a objectiu de temporada tenim marcar un gol :)


Ara ja, en l'últim mes i mig que queda, és moment de començar amb la pretemporada de cara a Jabaloyas, que allà m'espera running i btt.

Cotxe diferent

Comencem amb la primera curiositat Australiana.

Quin és el cotxe que més crida l'atenció a Perth?






Aquest tipus de cotxe, que és un mix de camioneta, 4x4 i turisme, és un model que no havia vist mai. Sembla que és com la típica ranxera però en versió turisme, ja que aquí no hi ha muntanyes i no necessiten l'alçada del 4x4 :)
A més, és un cotxe de tracció al darrera i amb molt poc pes, pel que és una joia fent donuts (drifting) ;)

Curiositats

Començo una nova secció que fa temps que tinc en ment, CURIOSITATS.
En aquesta secció parlarem de les peculiaritats, ja siguin semblances o diferències, que hem detectat a Austràlia.

99 Campions!

Aquest post va dedicat a tots els que compartim uns colors, una passió, un himne, i fins i tot una ideologia ;)
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!!

Ara és moment de disfrutar del bon moment, ja que aquesta segona versió millorada del "Dream Team", malauradament, no durarà per sempre :)

Voleu saber algunes de les peculiaritats del número 99?
- Es el nou rècord de punts a la lliga :)
- En els jocs d'atzar rep el nom de "l'agonia". (No és el millor adjectiu per qualificar el final de temporada, però s'hi assembla ;) )


Aprofito el post també per felicitar a un sofridor nat (colchonero), ja que desprès de 48 anys de sequia europea, el 12 de maig de 2010 es va proclamar el primer campió de la UEFA Europa League!!!!
Encara que no va poder ser "el doblete", FELICITATS JORGE!!!

Aniversari 6 de maig

Desprès de bastant temps de desconnexió del bloc, ara afrontem l'última part de la nostra gran experiència amb ganes renovades de deixar plasmat mitjançant aquest bloc les nostres vivències.

Començo per un post que tenia pendent des de fa gairebé un mes sobre la celebració del meu aniversari :)

La celebració del meu 24é aniversari la varem fer en primera instància amb un sopar amb la Nani a un restaurant que hi ha aprop de Perth, on et treuen una pedra (stone) i directament et cuines tu la carn a la planxa :)
La veritat és que varem sortir molt contents, vam menjar tant carn comuna: pollastre, vaca, porc i corder, com carn menys comuna: cocodril, cangur, bambi i jabalí.
Tot molt bo!!

Addicionalment, el diumenge, varem fer una barbacoa a casa nostre amb els amics d'aquí. Vam menjar més carn, vam beure sangria i cervesa i varem passar una molt agradable tarda/nit.

Però la veritat és que vaig trobar a faltar la típica celebració amb tota la família, i el sopar a casa amb els amics :(

Un Sant Jordi diferent

Com les bones costums no s'han de perdre, el dia 23 d'Abril el Marc i jo varem celebrar Sant Jordi. Aquí no és una festa reconeguda i es va notar a faltar l'ambient que rodeja aquest dia.

Al Marc li va ser impossible trobar una floristeria. Aquí tot esta massa lluny! I varem canviar una poquet els procediments... Normalment anem els dos per separat a comprar un bon llibre per a cadascú i després comprem un parell de llibres més per la fira. El tema a l'Australiana és diferent. Varem anar els dos junts a comprar els llibres el mateix dia de Sant Jordi, així que no va haver molta sorpresa. I no vam comprar més llibres ja que després si no els em llegit els haurem de carregar a la maleta... i la veritat, ens agraden els llibres gruixuts!

Després de comprar, el Marc em va invitar a un cafetó just al costat de la llibreria i allí varem intercanviar els llibres i segellar el dia de Sant Jordi un cop més.

Els llibres estan prou bé, el Marc se'l menja bàsicament i jo vaig més a poc a poc però avançant.

Un Sant Jordi diferent.


update:

ELICOS

Weno... Ja han passat 16 setmanes des de que vam arribar a Perth. I jo ja fa 15 setmanes que estudio diàriament anglès! He de dir que les primeres 10 setmanes van ser més fàcils de portar que aquestes 5 darreres... Al principi, el grup on estava era reduït però tots ens portàvem més o menys bé. Les discussions durant les classes eren variades i vam formar un bon grup d'amics. Nancy, Tracy, Noom, Don, Lee, Jeno... Al final del primer mòdul vam intentar fer una espècie de festa-pícnic-platja però la veritat és que no ens vam entendre gaire bé. Coses de l'idioma! En principi havíem de ser 10 i finalment només vam arribar a la destinació 4!!! Un desastre...
Ei! però els 4 que érem ens ho vam passar bé ;)

El pícnic a la platja va ser el nostre primer contacte amb les aigües oceàniques d'Austràlia. El dia era preciós, la platja bonica i la companyia bona:) I com no... ens vam cremar tots 4 com a gambes!!!



En fi, va ser una forma divertia de dir adéu al primer mòdul.

Al segon mòdul, la cosa va variar. Vam predre en Lee però vam guanyar una "trupe" de chinesos i un corea i un balinès. Vam passar de ser sobre uns 10 o menys a classe a ser 18 o més depenent del dia i l'hora.

Dins de l'aula teníem dos grups; Els que ja ens coneixíem, el corea i el balinès i l'altre grup era els de Hong Kong. Aquests darrers no voles saber res de Xina ni dels Xinesos. Amb la classe dividida en dos i el mutis continuo dels nous companys les classes ja no eren el mateix. Tot i així els multiculturals varem mantindre el fet d'anar a dinar junts tots els dies i fer la partideta de UNO.
Al final del mòdul varem decidir fer una bbq aprop de casa meva. Aquesta vegada la organització va ser perfecta i tots varem arribar a l'hora i al lloc, jejej (més els hi valia, jo visc al costat d'on anem a classe). El dia va estar molt bé i el Marc va tenir l'oportunitat de conèixer tots els meus companys! Varem preparar sangria, molta carn a la brasa i en Don com sempre va venir carregat de xocolata! Ferrero Rocher!
Weno la cosa va anar bé. Ens vam acomiadar de molts dels amics perquè quasi tots tornaven cap a Xina, Bali, Tailàndia... Una mica trist però natural.

Bé, ja havien passat 10 setmanes, el pròxim mòdul començava i només quedàvem en Noom i jo!

A veure, no em tingut gaire sort amb el professorat aquest darrer mòdul. Tenim una Rotenmeier, que com diuen per allà baix necessita un paleta pelut. I l'altra professora tenia algun problema perquè quasi no ha aparegut per classe, això si... tenia unes Doctor Martins roges molt xules!

L'únic que es salva es el Maikel. El meu profe de Ielts. És simpàtic i les classes són entretingudes. Estic aprenent molt de Listening!

En fi, que avui he fet l'examen final de modul 3 i aquesta setmana hauré de dir adéu a Noom que deixa Elicos i es posa a treballar abans de començar la uni... :( Com al principi, tornaré a començar:)

La veritat és que fins ara no m'havia adonat com passa el temps de depresa!

Camping

El cap de setmana passat, aprofitant que era de 3 dies (dilluns era festa), varem anar de càmping amb els companys/amics de la feina.

La sortida va començar a les 6 del matí a DEBII (lloc de treball), on ens vam reunir tots per carregar els 2 cotxes. La veritat és que quan vaig veure tot el que havíem d'empaquetar al cotxe em vaig espantar. Finalment, desprès d'1 hora de tetris (com a mínim el nivell 100), amb Matilda carregada fins al sostre (físicament), vam estar preparats per iniciar el viatge. En un cotxe anaven Michael, Christopher, Meifania i Pedram, mentre que a l'altre anàvem la Nani i jo acompanyats amb tones d'equipatge :)



El càmping havia de ser a Dwellingup, situat al sur de Perth i una mica a l'interior a menys de 2 hores en cotxe. Però al arribar allí ens vam trobar que estava ple. Així que vam decidir anar al següent càmping. Com a Austràlia tot està "aprop" això va significar 3 hores més de cotxe :)

Un cop vam arribar, va ser moment de descarregar el cotxe.
Com es pot veure a la fotografia, més que anar de càmping 3 dies semblava que anàvem d'hotel per a un mes :)





Un cop tot muntat va ser moment de començar a gaudir del paratge. Impressionant. El "càmping" estava situat en mig d'un parc natural, on vam poder gaudir de cangurs en llibertat. Dic "càmping" perquè tenia els serveis mínims, i segurament a Espanya no estaria catalogat com a tal :) Únicament hi havia una caseta amb barbacoes on hi havia aigua per rentar els plats, i una altra caseta amb un wc (que connectava directament a un forat) on la "merda" s'anava acumulant. Em va quedar el dubte que passava quan s'omplia el forat, perquè desprès de 3 dies estava gairebé en el seu límit :) Per tant, ni dutxes, ni piscina, ni electricitat. Però s'ha de dir que els serveis que tenien estaven cuidats i ben acondicionats, i que a cada parcel·la hi havia una taula de fusta i un lloc per fer fogueres.



Els dies es van passar molt ràpid i bàsicament els vam passar descansant, anant a la platja i menjant i bevent.

La barbacoa que va portar en Chris era espectacular. Deixo les fotos.





Finalment, com a curiositat, em va sobtar la manera com solucionen el problema d'encendre la foguera. Que no encén perquè la llenya està mullada? No problem, una mica de benzina i es soluciona :)



L'enllaç a l'àlbum:

Camping

AINA 2010

La meva primera assistència a un congrés ha estat aquí a Perth :)
A més, ha sigut la meva primera participació a un workshop.

El nom del congrés és AINA 2010:
http://www.aina2010.curtin.edu.au/

És el 24 congrés IEEE sobre "Advanced Information Networking and Aplications", i ha estat organitzat pel centre d'investigació on estic fent les pràctiques, DEBI.
La veritat és que l'edifici on s'ha desenvolupat el congrés, el centre de congressos de Perth (al costat de l'estació d'autobusos i a la bora del riu), és un lloc molt agradable. (De fet és l'edifici que al Cesar li va agradar :) )

Les conferències han estat bastant marcades per l'absència d'Europeus. El caos aeri produït pel volcà d'Islandia ha fet que el 50% de les conferències fossin cancel·lades, i ha reduït considerablement el número d'assistents. Tot això ha fet que les sales estiguessin bastant buides (tant les del congrés com les dels workshops). A més, ha fet bastant difícil triar a quines conferències assistir (A priori no es sabia quines conferències es feien i quines no, i per tant, els horaris quedaven modificats "on the fly" ("al vuelo") )
Però a banda d'aquest problemes logístics, tot ha estat molt ben organitzat.

Finalment, parlar de la meva participació al workshop FINA (The Sixth International Symposium on Frontiers of Information Systems and Network Applications). Conjuntament amb en Joan i en Jordi ens vare acceptar un article titulat "JXTA security in mobile constrained devices" al workshop FINA. Al principi, pensava que era un dels workshops amb menys rellevància. Però, desprès de veure els assistents, l'ordre en que els mostraven (està dels primers) i que li han assignat 1 de les 2 sales grans que hi ha al centre de conferències de Perth, penso que estava errat.

Així que la meva presentació va ser a una de les sales grans, on van assistir un considerable números de persones (8). No està malament pel que he vist en altres sales, i tenint en compte que únicament presentàvem 3 :)
La presentació va anar sobre rodes (o tot lo encarrilat que pot anar amb el meu anglès i les meves aptituds comunicatives).

Finalment agraïr a la fotògrafa (Nani) pel valuós material obtingut. (Les fotos de la meva primera presentació en un workshop).

2010-04-22_AINApresentation

Barça-Madrid

Com es viu un Barça-Madrid a Austràlia?
La veritat és que bastant diferent :)

La principal diferència és l'hora del partit, ja que aquí va ser de 4 a 6 de la matinada. Així que vam haver de planejar una sortida fins les 4 :)

La nit va començar sobre les 10pm anant cap Perth amb Pedram i Lora. Un cop vam aconseguir aparcar, va ser moment de buscar un bar per començar amb la primera "beer". Casualment, vam passar per davant d'un bar "alternatiu" on la música (segons els entesos) era bona, així que va ser el lloc sel·leccionat. Desprès d'una estona, vam quedar amb Davor i Fedja a l'altra banda de Perth per anar a l'Euro bar. A les 2, ens van fer fora del bar i vam haver de prendre una decisió. La decisió va ser anar a casa Davor a per més birres i prendre-les en un parc. Com acostuma a passar, ens vam "apalancar" una estona a casa Davor. Desprès, vam agafar les birres i vam anar a comprar gel. Pel que desprès de tanta moguda únicament ens van quedar 15 minuts per sentar-nos en el parc del costat del bar on feien el partit.

Així que a les 4:15 (15 minuts tard) vam arribar al bar que està obert 24 hores i que feien el partit. Només entrar ens van fer pagar 10$ cadascú per veure el partit (perquè és un Barça-Madrid, sinó no ho pago) però a canvi vam tenir un lloc al fons de la sala on hi havia una pantalla gegant (projector). Així que amb el cansament de tota la nit vam afrontar l'inici del partit del segle. La gent que hi havia al bar eren majoritàriament de color o japonesos/xinesos, molts d'ells amb les samarretes d'algun dels 2 equips.

El resultat del partit crec que ja el sabeu, així que no el comentaré :) Del partit únicament diré que no el vaig veure un partit tant desequilibrat com ambdues premses han destacat.(Jo no esperava que el Madrid fes el que no ha fet en tota la temporada, és a dir, jugar bé, però no s'ha d'oblidar els punts que porta) Tots 2 van tenir les seves opcions, però gràcies al gran moment que està vivint la defensa i porteria del barça, el resultat no va ser diferent.

Així que a les 6, va ser el moment tant esperat d'anar a casa per finalment dormir.

Les victòries es celebren millor a les 10pm que a les 6am :)

Acomiadament 2

La veritat és que em passat 15 dies bonissis amb la família per aquí (sempre és agradable tenir la gent a la que estimes aprop).
Deixant les "cursilades" de banda, han sigut uns "fucking awesome days" en els que hem viatjat bastant, hem conegut noves parts d'Austràlia, hem fet barbacoes, hem passejat, hem comprat,... però sobretot en els que hem estat super a gust.

Gracies per venir a passar aquests dies amb nosaltres a la nostra allunyada, però provisional, ciutat.

En un obrir i tancar d'ulls estarem de tornada a la gran ciutat. (un obrir i tancar d'ulls una mica llarg, de 4 mesos de durada ;) )


pd: a la Nani no li agradava l'expressió "dies de puta mare" i ho he hagut de canviar per "fucking awesome days" ;)

Pinnacles

L'última excursió que varem fer tots plegats va ser anar a veure els Pinnacles.
Els Pinnacles són una formació rocosa (de forma molt peculiar) localitzada enmig del desert. Diuen que tenen aquesta forma perquè són fòssils dels troncs dels arbres:


Com no podia ser d'una altra forma a Austràlia, els Pinnacles estan molt aprop de Perth (únicament 4 hores de cotxe ;) )

Validant l'expressió "el mundo es un pañuelo", ens vam trobar amb un poble anomenat Cervantes. Aquest poble és el que més aprop està dels Pinnacles.
Us podeu imaginar el perquè d'aquest nom?
Un vaixell anomenat Cervantes (en honor a l'escriptor), va naufragar en aquestes costes.
Sabeu quins eren els carrers principals?
Catalunya i Aragó:


Per ser "el colmo de los colmos" nomès faltava que el capità del vaixell fos de Jabaloyas i parent dels "Herreros" ;)

Deixo l'àlbum amb la resta de les fotos:

Pinacles

Posta de sol a Cotesloe

Diuen que el sol és el mateix del que gaudim a Barcelona i que tots els mars estan comunicats... per tant, l'esplendor d'aquesta posta de sol es deguda al factor diferencial, estar boca-baix:

Sidney

Estar a Austràlia i no anar a Sidney, és com estar a Espanya i no anar a Barcelona ;)
Així que vam fer una visita de cap de setmana (2 nits).

La veritat és que penses que Sidney ha d'estar aprop, però la realitat és que a Austràlia tot està lluny. Així que desprès de 4 hores de vol (i 3 hores de diferència horària) vam arribar a Sidney!!!!

Destacar que Sidney és una ciutat bastant congestionada, només fa falta veure on han de posar el monorail:

Això si, és curiós.

Però l'Opera House ens va decepcionar bastant. Esperàvem un edifici tipus Guggenheim, i ens vam trobar un edifici cutrillo fet de rajoles de cuina ;)

Però de lluny i de nit és un edifici molt bonic :)

El que si que és impressionant és l'skyline (la foto està feta des de la zona anomenada The Rock, molt pintoresca i amb edificis colonials d'època):


També varem anar a veure un conjunt muntanyós que té un gran significat pels aborígens, les "three sisters":


I per arrodonir l'excursió vam anar al típic zoològic Australià on et deixen tocar els cangurs i els coales:



i un passeig en ferri:



Imagineu si estava en harmonia en Cèsar a Austràlia que els cangurs li mengen directament de la mà:


La Magda també ho va intentar (però amb un cangur més afamat):

Com a conseqüència el cangur es va quedar amb tot el menjar:


Com veieu amí això dels animals no em va massa, jo soc més d'agafar una liana i fer de Tarzan:


El link a l'àlbum:

Sydney

Perth family

Desprès de 15 dies bastant intensos, tornen a la tranquil·litat i és moment de reprendre el blog :)

Comencem amb unes fotografies de l'hotel de Cesar i Magda a Perth, el campus, el paratge que l'envolta (per on vaig a córrer), la zona on treballo i la barbacoa que varem fer per la nit:

PerthPares

Por que el tamaño importa

Finalment, degut a unes quantes coincidències ens em decidit a alquilar un cotxe.
És un cotxe vell, amb alguns desperfectes, però funciona.

Això si, és tot el contrari del model de cotxe ideal per a mi (un utilitari de baix consum) :)

És de la marca Holden model Apollo. Per sort és automàtic (ja tinc prou en conduir pel costat contrari).

Crec que no necessita més carta de presentació que el seu nom i unes fotos: MATILDA!!!!

Matilda

Acomiadament

Després de més d'un mes compartint lloc de treball i passant grans estones amb la gent d'aquí, 2 de les millors persones que he conegut deixen Austràlia per tornar al seu país, Alemanya. Com no m'agraden els comiats no m'allargaré, però únicament destacar que la visió que tenia dels Alemanys m'ha canviat completament. Lukas i Markus són de les persones més gracioses, dolces i entregades que mai he conegut.
Gracies per tot i que tingueu un bon retrobament a casa.

Deixo algunes fotografies de la nit del comiat:

DespedidaGerman

La família Domingo-Prieto cada cop més internacional

Dos membres de la família (els pares) han vingut a fer-nos una visita aprofitant la Setmana Santa.
El viatge els va anar molt bé, i estan contents i amb ganes de visitar aquesta zona del planeta.
De moment s'han entès perfectament amb tothom amb el llenguatge internacional dels signes ;)

Quan tingui més fotos ja les aniré pujant. De moment únicament tinc les de la primera visita pel campus:

CampusPares

La tormenta perfecta

Dilluns passat a Perth va caure una bona pedregada, que venia acompanyada per la típica tempesta huracanada de les pel·lícules. (La més forta en 15 anys :) )

Al final la tempesta va durar únicament 4 o 5 hores, però va col·lapsar completament la ciutat.
El centre de Perth es va inundar, els "graniços" (que eren del tamany dels glaçons que es fan servir per preparar cubates) van destroçar molts parabrises de cotxes i el vent va tombar molts arbres. I per amenitzar la vetllada la llum es va anar :)

La veritat és que teníem enveja de la neu caiguda a Barcelona i vam fer la típica dança de la pluja per reclamar-la. I clar, si barreges la meva increïble habilitat per ballar, amb la meva irresistible veu al cantar... la cosa no podia acabar d'una altra manera: TEMPESTA TROPICAL!!!!!!! ;)

Ara en serio :)
Va ser una tempesta potent però molt maca. De totes maneres les tempestes de Jabaloyas no tenen massa que envejar a aquesta ;)
I encara que molta gent va patir inundacions, nosaltres vam ser uns afortunats i el nostre apartament va sobreviure sense desperfectes.

Per si voleu veure algunes imatges deixo un parell de links:
http://www.perthnow.com.au/news/traffic-alert-after-storm-hits-scores-of-traffic-lights/story-e6frg12c-1225844121008
http://www.perthnow.com.au/gallery-e6frg1vc-1225844250077?page=1

Running 16km

Desprès de 4 sortides de 16 kilòmetres (una cada cap de setmana) ja puc donar alguns detalls :)

He trobat un programa per a pc (SportTracks) que te permet una fàcil gestió i anàlisis de les sortides de running. La gràfica que únicament m'interessa és la que em mostra el temps per quilòmetre, ja que és una bona manera de veure quin ritme has portat, quina ha estat la teva evolució,…

El primer dia que vaig fer els 16 kilòmetres (fa 4 setmanes) vaig tenir molt bones sensacions durant tot el recorregut, però en cap moment vaig estar massa pendent del ritme. Era el primer dia, i l'objectiu era acabar els 16 km. Però els temps més o menys van sortir, començar a 5:40 i mantindre'ls 4 km, córrer 8 km a 5:20 i acabant a 5:30. (Les dades del km 8 són errònies, ja que estava sota el pont creuant el riu. El km 10 va ser més lent perquè estava mirant el gps per canviant la ruta (ja que el camí estava tallat) )
Per tant, uns temps prou bons, però he de fer la sortida més progressiva (començant a un ritme semblant, però acabant més ràpid).

El segon dia (fa 3 setmanes) les sensacions no van ser tan bones. Va ser el primer dia que corria amb doping (música) i em vaig descontrolar una mica. Els temps no enganyen :)
Vaig començar molt motivat amb la música (km 2 a 5:15) i em vaig cremar una mica (km 4 a 5:45). Desprès fins al 12 corrent en bons temps (5:20-5:25) però sense acabar de trobar el ritme còmode. Així que el 13 i el 14 sem van fer llargs i el ritme va baixar :( Els 2 kilòmetres finals vaig tornar a apretar i vaig tornar al temps (5:20)

Al diumenge de fa 2 setmanes les sensacions van tornar a ser bones (això dona moral :) ). L'objectiu era començar més lent que l'últim dia, per no patir al principi, i anar agafant ritme progressivament. I les dades verifiquen que ho vaig aconseguir ;)
Començant durant 5 km a 5:55 (molt tranquil per despertar-me, eren les 6:30), pujant el ritme progressivament... per acabar els últims 8 km per sota de 5:10 (l'objectiu). (En el km 12 s'ha de descomptar el temps del semàfor :) )
I la veritat que vaig acabar molt bé, amb molt bones sensacions i amb bons temps (últims 4 km a 5min/km)

Diumenge passat vaig canviar l'horari de running de matí a tarda, ja que al matí vaig estar bastant entretingut amb la implementació del que serà la tesina del màster. Així que a les 5 de la tarda, desprès de menjar-me un bon entrepà de nocilla vaig sortir amb moltes ganes a córrer. (Després de tot el dia tancat a casa davant del pc, ve de gust una mica d'esport).
I crec que vaig sortir amb masses ganes, i com ja m'ha passat en altres ocasions em vaig cremar al principi :) Però va ser una sortida de les d'oblidar. Amb flato des del km2 fins al 14, i sense trobar un ritme còmode en els 16 km. Així que va ser una sortida de les de patir. A més, el ritme va ser desastrós.
També és veritat que el dia no va acompanyar massa, feia un dia completament ennuvolat, amb una xafogor asfixiadora(dia previ a la GRAN TEMPESTA). És dels pocs dies en els que agraeixes tenir el vent en contra ;)

Així que ja porto 4 sortides de 16 km, en les que vaig encadenant una bona i una dolenta.(Esperem que el dia de la cursa caigui en el dia bo :) ).
Els 50km setmanals m'està costant aconseguir-los, i el culpable està sent el gimnàs. Si per la tarda/nit vaig al gimnàs, al matí següent no tinc cos per a córrer. Per tant, he de depurar com compaginar l'entrenament de running amb gimnàs :)

Setmana 0 running

Ja he fet el planning per a les 16 setmanes que queden, i m'he proposat seguir-lo durant 1 o 2 mesos, i aleshores decidir si finalment seré capaç de "disfrutar" la marató.

Per setmana intentaré fer uns 50 km en 4 o 5 dies. La distribució:
2 dies de passeig (d'uns 12 km cadascun)
1 o 2 dies de series.
1 dia de tirada llarga (uns 17 km)

Aquesta setmana introductòria ha sigut dura. Durant la setmana m'ha costat fer 10 km, i això que el ritme era de 6 min/km (teòricament de passeig). Com sempre, s'ha de buscar els culpables: ( ;) )
- Fins ara havia corregut per la tarda, però per raons d'horaris de feina, ara em toca córrer pel matí.
- Aquests dies ha fet MOLTA calor. (Al voltant de 40 graus)
- Per intentar cuidar les articulacions, he intentat fer els mínims quilòmetres per asfalt. Això aquí a Austràlia significa córrer per sorra de platja o per gespa ;)

Però diumenge al matí tot va sortir rodó. Diumenge tocava tirada llarga i els números van sortit i amb bones sensacions.
Va ser una sortida de 16 km en 1h 30 min. El ritme mig de la sortida, segons el gps, va ser de 5,44 min/km. El millor ritme de la setmana, amb més quilòmetres i realitzat més fàcilment :)
S'ha de dir que diumenge vaig rodar gairebé tots els quilòmetres en asfalt, i que vaig decidir portar una ampolla d'aigua (gran decisió). El link al mapa:
http://www.worksmartlabs.com/cardiotrainer/tracks.php?trackId=944419&sig=68dfa9f4d5589dfe5d19f6811a456edac4bfa33a

Resum de la setmana:
49,56 km
4h 44min
5 sortides


Les conclusions finals són:
- En la setmana 0 els quilòmetres han sortit. No el ritme.
- Corrent per gespa és normal que el ritme no acabi de sortir, i no m'he de capficar massa.
- L'aigua és fundamental, i més quan fa calor. (A vegades oblidem les coses més bàsiques)

Fremantle

Ahir dissabte vam fer la nostra primera aproximació a la platja. És una aproximació ja que finalment no vam anar a la platja, ens vam quedar a Fremantle ;)
Fremantle és una ciutat amb un gran port, situada a 19 quilòmetres al sud-oest de Perth.
És una ciutat molt turística, amb un parell de carrers plens de botigues i bars.
Cal destacar el mercat, on és agradable passejar  i gaudir dels colors que l'ambienten.


També vam veure el mar!!!! Ens vam passejar per l'extens port però ni flowers d'on estava la platjar ;)
Mentres anavem pels carrers de Fremantle envoltats d'edificis d'estil colonial, ens vam trobar una petita galeria d'art on hi havia exposades fotogràfies d'un artista autocton. Les fotos precioses! Enormes onades, surfers variats i uns colors verdosos i blaus que amb la calor que feia ens queia la baba!!!!
S'ens va fer l'hora de dinar i després de donar voltes i voltes al mateix carrer sense decidir, vam anar a parar a un restaurant anomenat SOHO. No era massa econòmic però les racions eren enormes!!!

Després de dinar ens va venir la "modorreta"i vam decidir anar a fer la migdiada al cinema ;) Així practicàvem més el nostres LISTENING... La película molt bé, THE BLINDNESS SIDE.
Mmmm... I aquí acaba la nostra primera aventura en busca del les platges australianes ;)


El link a l'album:
http://picasaweb.google.com/sismox/Fremantle?authkey=Gv1sRgCIevwKz0vruOUQ&feat=directlink