El cap de setmana passat, aprofitant el bon temps vam decidir donar una volta per gaudir del nostre entorn. Va ser una bona caminata vorejant el riu, preciós. Adjunt un mapa amb algunes de les fotografies geo-localitzades:
Ver Paseo rio en un mapa más grande
Espero que gaudiu una mica del paisatge ;)
L'enllaç a l'àlbum:
http://picasaweb.google.com/sismox/WalkingNearRiver?authkey=Gv1sRgCN3a_duioanrKA&feat=directlink
pd. Les fotos finals de les cases, són per donar enveja a la Chari ;)
divendres, 26 de febrer del 2010
Ens invadeixen!!
Que tot sigui tan verd, i que hi hagi tanta vegetació tan aprop té els seus inconvenients:
Aquests dies que fa tanta calor (ahir estàvem a 41 graus) sembla que busquen refugi dins de casa.
Així que estem d'extermini ;)
Aquests dies que fa tanta calor (ahir estàvem a 41 graus) sembla que busquen refugi dins de casa.
Així que estem d'extermini ;)
dijous, 25 de febrer del 2010
Avatar
Ahir vam anar a veure la popular pel·lícula Avatar, i no va defraudar.
Una pel·lícula que val la pena anar a veure al cinema. A nosaltres ens van encantar els efectes en 3D :)
Com definir la pel·lícula? ¡¡AWESOME!! (impresionant) Aquest va ser el comentari d'un dels nois amb els que vam anar ;)
Això si, al ser la pel·lícula en angles em vaig perdre alguns detalls, pel que tinc ganes de tornar-la a veure en un futur proper.
pd. Els efectes 3D en cap moment em van produir les sensacions de marejos que altres pel·lícules en 3D normalment produeixen.
Una pel·lícula que val la pena anar a veure al cinema. A nosaltres ens van encantar els efectes en 3D :)
Com definir la pel·lícula? ¡¡AWESOME!! (impresionant) Aquest va ser el comentari d'un dels nois amb els que vam anar ;)
Això si, al ser la pel·lícula en angles em vaig perdre alguns detalls, pel que tinc ganes de tornar-la a veure en un futur proper.
pd. Els efectes 3D en cap moment em van produir les sensacions de marejos que altres pel·lícules en 3D normalment produeixen.
dissabte, 20 de febrer del 2010
Enregistrar running
Ja que tinc més "temps lliure" de l'habitual (aquí les nits són llargues, es sopa a les 8, i les series de tv tenen molts anuncis), intentaré portar control dels quilometres de running que faig per setmana.
Per registrar-los faig servir el programa per al mòbil (Android) "cardiotrainner", que d'una manerea senzilla t'enregistra els quilometres que recorres (amb el mòbil a sobre i el gps activat ;) ) i a més et permet afegir quilometres manualment, per si fas alguna sortida sense el mòbil.
Addicionalment, té una interficie web bastant senzilla on pots veure les dades. Si quan finalirzes una ruta tens el 3G activat, directament et sincronitza les noves rutes online.
Adjunto l'enllaç a una de les sortides que vaig fer recorrent la bora del riu (el paisatge és impressionant):
http://www.worksmartlabs.com/cardiotrainer/tracks.php?trackId=849892&sig=c66c3cf6dd605a816f9ba7ff429d712297bbfc6a
A més, vaig trobar la mitja de Perth, però es fa a l'Agost, i segurament no hi seré. El "problema" és que també vaig trobar la marató de Perth, el 20 de juny. (La data que volia jo per la mitja :( )
Ara tinc el dilema si em poso a entrenar en serio les 17 setmanes que queden, o m'espero a intentar finalitzar la 1ª marató a Bcn, on tindré més suport.
Ja veurem...
Per registrar-los faig servir el programa per al mòbil (Android) "cardiotrainner", que d'una manerea senzilla t'enregistra els quilometres que recorres (amb el mòbil a sobre i el gps activat ;) ) i a més et permet afegir quilometres manualment, per si fas alguna sortida sense el mòbil.
Addicionalment, té una interficie web bastant senzilla on pots veure les dades. Si quan finalirzes una ruta tens el 3G activat, directament et sincronitza les noves rutes online.
Adjunto l'enllaç a una de les sortides que vaig fer recorrent la bora del riu (el paisatge és impressionant):
http://www.worksmartlabs.com/cardiotrainer/tracks.php?trackId=849892&sig=c66c3cf6dd605a816f9ba7ff429d712297bbfc6a
A més, vaig trobar la mitja de Perth, però es fa a l'Agost, i segurament no hi seré. El "problema" és que també vaig trobar la marató de Perth, el 20 de juny. (La data que volia jo per la mitja :( )
Ara tinc el dilema si em poso a entrenar en serio les 17 setmanes que queden, o m'espero a intentar finalitzar la 1ª marató a Bcn, on tindré més suport.
Ja veurem...
divendres, 19 de febrer del 2010
Sortida al centre de la ciutat
Well,
El nostre primer viatge amb autobús (a Perth)!
El nostre primer diumenge aquí vam decidir anar al centre de Perth. Us explico; Perth ciutat, està dividida en diferents barris. Estan els diferents barris de vivenda (on viu la gent), els barris més de negocis, treball... Vaja, que treballen a una zona i viuen a una altra.
Nosaltres vivim al barri de Bentley i estem dins de la zona 1 (això significa que estem aprop del centre. Si fóssim a la zona 2 seria com estar per rodalies). Bé, ja una mica situats, el següent pas és saber com arribar al centre. Aquí les comunicacions amb transport public no són gaire bones, el personal tendeix bastant anar amb cotxe a tot arreu. Però a falta de cotxe... Vam entrar a la pàgina del Transperth (TMB d'aquí) i teniem varies opcions i per sort 1 autobús directe al centre que sortia del Campus, el 72.
Allà les 10 del matí ens vam dirigir cap a l'estació d'autobusos i uns 45 min més tard ja estàvem al centre. El bus ens va deixar davant de l'edifici governamental (the goverment house) on hi havien unes gracioses escultures de cangurs a mida real i una torre de pedres construïda amb roques de diferents regions de l'Austràlia de l'oest. Vam anar baixant cap a la ribera passant pels Jardins de la cort suprema (Suprems court gardens) i vam arribar en front del famós campanar d'estil contemporani de Perth. Molt bonic però molt sorollós també!
Feia molt bon dia, així que vam decidir passejar per la bora del riu Swan i veure el paisatge. A un costat teníem l'skyline de Perth, i a l'altre, tot de vivendes d'una sola altura.
Quan s'ens va acabar el camí, vam començar a endinsar-nos cap a la ciutat, passejant entre rascacels i més rascacels! Els tenen tots juntets i amuntegadets. Vam anar donant tombs fins arribar al centre comercial (Mal Street) de Perth. És com el Portal de l'àngel de Barcelona, un carrer llarg amb botigues i magatzems. Hi ha molta varietat de botigues, moltes de roba de platja i d'esport i una espècie de Corte Inglés però australià.
Aviat s'ens va fer l'hora de dinar i buscant, buscant vam arribar a un plaça on hi havia diverses terrasses per dinar i uns musics tocant, un ambient molt "maco". Vam decidir seure, menjar uns sandvitxos i descansar.
Passada una estoneta, vam seguir passejant i descobrint nous racons de la ciutat, un d'ells la Galeria Nacional d'Art (ja la tinc ben localitzada per al pròxim cop) i l'estació de trens.
I ja cansadets de tant caminar, ens vam comprar un gelat i a casa falta gent!
El nostre primer viatge amb autobús (a Perth)!
El nostre primer diumenge aquí vam decidir anar al centre de Perth. Us explico; Perth ciutat, està dividida en diferents barris. Estan els diferents barris de vivenda (on viu la gent), els barris més de negocis, treball... Vaja, que treballen a una zona i viuen a una altra.
Nosaltres vivim al barri de Bentley i estem dins de la zona 1 (això significa que estem aprop del centre. Si fóssim a la zona 2 seria com estar per rodalies). Bé, ja una mica situats, el següent pas és saber com arribar al centre. Aquí les comunicacions amb transport public no són gaire bones, el personal tendeix bastant anar amb cotxe a tot arreu. Però a falta de cotxe... Vam entrar a la pàgina del Transperth (TMB d'aquí) i teniem varies opcions i per sort 1 autobús directe al centre que sortia del Campus, el 72.
 |
| De Perth |
Allà les 10 del matí ens vam dirigir cap a l'estació d'autobusos i uns 45 min més tard ja estàvem al centre. El bus ens va deixar davant de l'edifici governamental (the goverment house) on hi havien unes gracioses escultures de cangurs a mida real i una torre de pedres construïda amb roques de diferents regions de l'Austràlia de l'oest. Vam anar baixant cap a la ribera passant pels Jardins de la cort suprema (Suprems court gardens) i vam arribar en front del famós campanar d'estil contemporani de Perth. Molt bonic però molt sorollós també!
 |
| De Perth |
 |
| De Perth |
 |
| De Perth |
Feia molt bon dia, així que vam decidir passejar per la bora del riu Swan i veure el paisatge. A un costat teníem l'skyline de Perth, i a l'altre, tot de vivendes d'una sola altura.
 |
| De Perth |
 |
| De Perth |
Quan s'ens va acabar el camí, vam començar a endinsar-nos cap a la ciutat, passejant entre rascacels i més rascacels! Els tenen tots juntets i amuntegadets. Vam anar donant tombs fins arribar al centre comercial (Mal Street) de Perth. És com el Portal de l'àngel de Barcelona, un carrer llarg amb botigues i magatzems. Hi ha molta varietat de botigues, moltes de roba de platja i d'esport i una espècie de Corte Inglés però australià.
Aviat s'ens va fer l'hora de dinar i buscant, buscant vam arribar a un plaça on hi havia diverses terrasses per dinar i uns musics tocant, un ambient molt "maco". Vam decidir seure, menjar uns sandvitxos i descansar.
Passada una estoneta, vam seguir passejant i descobrint nous racons de la ciutat, un d'ells la Galeria Nacional d'Art (ja la tinc ben localitzada per al pròxim cop) i l'estació de trens.
I ja cansadets de tant caminar, ens vam comprar un gelat i a casa falta gent!
El primer dia d'escola
Divendres dia 5 a les 10 del matí a la plaça dels idiomes (language square) , el meu primer dia de classe començava...
La plaça dels idiomes és un meeting point a Curtin bastant usual i que a més el divendres la tarda té la funció de reunir persones de diferents regions del món que volen practicar i aprendre nous idiomes. Primera sorpresa, la zona del Spanish no tenia banc... mala senyal!
Estavem esperant allí molta gent, alguns més joves i d'altres més grans, i ens van venir a recollir per anar a una altra aula. Tots en fila com bons nens vam arribar a la nova aula on ens repartien els papers necessàries per fer la primera classe. Jo vaig entrar de les primeres, així que vaig poder anar xafardejant els papers i veure qui anava entrant.
Finalment vaig constatar, després de que tanquessin la porta, que era la única europea dins l'aula. La gran majoria dels meus companys eren xinesos, hi havia alguns iraquians, alguns japonesos però cap europeu i per suposat cap espanyol.
No passava res, millor per mi, vaig pensar, així hauré de practicar des de un bon principi!
Les dos hores seguents van estar fent-nos presentacions sobre el que faríem allí i de temes administratius. Acabada aquesta presentació va arribar la Lunch time, l'hora de dinar. Ens van portar uns entrepans molt bons del Freeway (potser n'heu vist algun a bcn), i suc de taronja com no!
Durant aquest temps, s'em va apropar a parlar una noia d'Iraq, que havia vingut per estudia ingles per ser mestra al seu país, i així vaig començà a practicar!
Passat el temps de descans, era hora de fer els exàmens. El primer era bastant senzillet, bàsicament teníem que relacionar paraules o frases en diferents contexts (10 min). El següent era la temuda redacció, et donen un tema, en aquest cas va ser l'augment de alumnat a les universitats, i tens que fer un esquema del que vas a escriure i fer-ne una redacció (30 min). I per últim, va arribar el moment de parlar, havies de presentar-te a la teva manera i després et feien una sèrie de preguntes sobre els perquès d'haver vingut a Perth. La meva examinadora em va comentar que era bastant estrany veure espanyols per allí, que la gran majoria d'estudiants de ELICOS eren d'origen asiàtic. Ja ho havia notat!
Acabada tota aquesta parafernalia, ja podia tornar a casa a esperar el dilluns següent dia 8 que em dirien a quina classe havia d'anar.
El dilluns va arribar,la meva classe és la AC2C (Academic course 2 C), vaja que el meu nivell segons els seus paràmetres és de nivell mitja alt. ;) Ben contenta, me'n vaig anar a conèixer els meus companys, i com era de esperar, tots xinesos!!!!!
El primer que vam fer és presentar-mos, explicar-mos i vam començar amb el Speaking (parlar) i el Reading (llegir).
Les classes duren sobre 5 hores amb una hora de descans entremig i depèn el dia tenim Listening (escoltar) i Speaking o Grammar (gramàtica), Writing (escriure) i Reading.
Bé, resumint! Ara ja han passat dos setmanes des de que vaig començar i la veritat, m'ho estic passant molt bé a les classes. La gent és molt maca i atenta i ara som més, i multiculturals! Tenim Japonesos, Tailandesos, Colombians,...
Hem augmentat en número i en varietat.
Alguns dels meus companys comenten el xoc cultural que és per ells estar aquí, la forma de fer i d'actuar per molts d'ells és bastant diferent, però encara no he sentit ninguna queixa. ;)
Bé tot per avui! A veure com continua!
La plaça dels idiomes és un meeting point a Curtin bastant usual i que a més el divendres la tarda té la funció de reunir persones de diferents regions del món que volen practicar i aprendre nous idiomes. Primera sorpresa, la zona del Spanish no tenia banc... mala senyal!
Estavem esperant allí molta gent, alguns més joves i d'altres més grans, i ens van venir a recollir per anar a una altra aula. Tots en fila com bons nens vam arribar a la nova aula on ens repartien els papers necessàries per fer la primera classe. Jo vaig entrar de les primeres, així que vaig poder anar xafardejant els papers i veure qui anava entrant.
Finalment vaig constatar, després de que tanquessin la porta, que era la única europea dins l'aula. La gran majoria dels meus companys eren xinesos, hi havia alguns iraquians, alguns japonesos però cap europeu i per suposat cap espanyol.
No passava res, millor per mi, vaig pensar, així hauré de practicar des de un bon principi!
Les dos hores seguents van estar fent-nos presentacions sobre el que faríem allí i de temes administratius. Acabada aquesta presentació va arribar la Lunch time, l'hora de dinar. Ens van portar uns entrepans molt bons del Freeway (potser n'heu vist algun a bcn), i suc de taronja com no!
Durant aquest temps, s'em va apropar a parlar una noia d'Iraq, que havia vingut per estudia ingles per ser mestra al seu país, i així vaig començà a practicar!
Passat el temps de descans, era hora de fer els exàmens. El primer era bastant senzillet, bàsicament teníem que relacionar paraules o frases en diferents contexts (10 min). El següent era la temuda redacció, et donen un tema, en aquest cas va ser l'augment de alumnat a les universitats, i tens que fer un esquema del que vas a escriure i fer-ne una redacció (30 min). I per últim, va arribar el moment de parlar, havies de presentar-te a la teva manera i després et feien una sèrie de preguntes sobre els perquès d'haver vingut a Perth. La meva examinadora em va comentar que era bastant estrany veure espanyols per allí, que la gran majoria d'estudiants de ELICOS eren d'origen asiàtic. Ja ho havia notat!
Acabada tota aquesta parafernalia, ja podia tornar a casa a esperar el dilluns següent dia 8 que em dirien a quina classe havia d'anar.
El dilluns va arribar,la meva classe és la AC2C (Academic course 2 C), vaja que el meu nivell segons els seus paràmetres és de nivell mitja alt. ;) Ben contenta, me'n vaig anar a conèixer els meus companys, i com era de esperar, tots xinesos!!!!!
El primer que vam fer és presentar-mos, explicar-mos i vam començar amb el Speaking (parlar) i el Reading (llegir).
Les classes duren sobre 5 hores amb una hora de descans entremig i depèn el dia tenim Listening (escoltar) i Speaking o Grammar (gramàtica), Writing (escriure) i Reading.
Bé, resumint! Ara ja han passat dos setmanes des de que vaig començar i la veritat, m'ho estic passant molt bé a les classes. La gent és molt maca i atenta i ara som més, i multiculturals! Tenim Japonesos, Tailandesos, Colombians,...
Hem augmentat en número i en varietat.
Alguns dels meus companys comenten el xoc cultural que és per ells estar aquí, la forma de fer i d'actuar per molts d'ells és bastant diferent, però encara no he sentit ninguna queixa. ;)
Bé tot per avui! A veure com continua!
dimecres, 10 de febrer del 2010
Running
La meva primera sortida, i el meu primer contratemps :)
El 4 de Febrer, dos dies desprès d'arribar a Perth vaig pensar que ja era hora de començar a descobrir la zona fent una mica de footing. Vaig mirar el mapa al "Google Maps" i vaig decidir que donaria una volta tot rodejant el campus.
A banda de les ganes que tenia de córrer, també tenia ganes de provar el gps del mòbil i veure com registrava la ruta (Encara que no tenia connexió de dades i no podia veure el mapa, NORMALMENT els gps mostren els punts en un fons blanc i pots veure el recorregut de la ruta.)
Doncs vaig sortir a córrer amb el mòbil a la mà per enregistrar el recorregut. A mig camí, per les característiques del camí, que ja explicaré un altre dia a fons (bàsicament que únicament hi ha vorera a un dels dos costats de la carretera), vaig decidir fer la ruta al revés i en comptes de rodejar el campus, seguir la vorera i rodejar el camp de golf (aquí no tenen problema en mantenir la gespa ;) ).
Desprès de portar mitja hora corrent, veient cada cop un paisatge més desconegut i sense arribar a completar la volta completa al camp de golf, havia de prendre una decisió: O fer cas a la meva orientació que em deia que devia estar aprop, o fer cas al sentit comú i tornar per on havia vingut. Veient que el paisatge era totalment diferent al que hi ha al costat del nostre apartament, vaig fer cas al sentit comú i vaig recular (perdent-me un altre cop a la tornada :) ).
I us preguntareu, perquè no vaig mirar el gps? Doncs el problema és que l'aplicació mòbil deia que estava enregistrant el recorregut, però per algun detall que desconec (segurament la famosa llei de Murfi), l'aplicació aquell dia no mostrava els punts per pantalla :(
En el moment de donar la volta, sentint-me mol perdut, vaig pensar que un cop estigues davant l'ordinador veient la ruta em riuria una estona... I així va ser, ja que estava a uns 400m de l'apartament :)
Per a que pugueu riure una estona vosaltres també, penjo el mapa de la ruta:
Ver CircuitoPerth en un mapa más grande
pd1. Al final va ser una ruta de casi 13km en 1h10m.
pd2. Per si amb perdre'm 2 cops el primer dia que sortia a córrer no tenia prou, a sobre em lesiono lleugerament, ja que el recorregut de tornada el vaig fer tant ràpid cop vaig poder perquè s'estava fent fosc i perquè la Nani no es preocupés.
El 4 de Febrer, dos dies desprès d'arribar a Perth vaig pensar que ja era hora de començar a descobrir la zona fent una mica de footing. Vaig mirar el mapa al "Google Maps" i vaig decidir que donaria una volta tot rodejant el campus.
A banda de les ganes que tenia de córrer, també tenia ganes de provar el gps del mòbil i veure com registrava la ruta (Encara que no tenia connexió de dades i no podia veure el mapa, NORMALMENT els gps mostren els punts en un fons blanc i pots veure el recorregut de la ruta.)
Doncs vaig sortir a córrer amb el mòbil a la mà per enregistrar el recorregut. A mig camí, per les característiques del camí, que ja explicaré un altre dia a fons (bàsicament que únicament hi ha vorera a un dels dos costats de la carretera), vaig decidir fer la ruta al revés i en comptes de rodejar el campus, seguir la vorera i rodejar el camp de golf (aquí no tenen problema en mantenir la gespa ;) ).
Desprès de portar mitja hora corrent, veient cada cop un paisatge més desconegut i sense arribar a completar la volta completa al camp de golf, havia de prendre una decisió: O fer cas a la meva orientació que em deia que devia estar aprop, o fer cas al sentit comú i tornar per on havia vingut. Veient que el paisatge era totalment diferent al que hi ha al costat del nostre apartament, vaig fer cas al sentit comú i vaig recular (perdent-me un altre cop a la tornada :) ).
I us preguntareu, perquè no vaig mirar el gps? Doncs el problema és que l'aplicació mòbil deia que estava enregistrant el recorregut, però per algun detall que desconec (segurament la famosa llei de Murfi), l'aplicació aquell dia no mostrava els punts per pantalla :(
En el moment de donar la volta, sentint-me mol perdut, vaig pensar que un cop estigues davant l'ordinador veient la ruta em riuria una estona... I així va ser, ja que estava a uns 400m de l'apartament :)
Per a que pugueu riure una estona vosaltres també, penjo el mapa de la ruta:
Ver CircuitoPerth en un mapa más grande
pd1. Al final va ser una ruta de casi 13km en 1h10m.
pd2. Per si amb perdre'm 2 cops el primer dia que sortia a córrer no tenia prou, a sobre em lesiono lleugerament, ja que el recorregut de tornada el vaig fer tant ràpid cop vaig poder perquè s'estava fent fosc i perquè la Nani no es preocupés.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Viatge BCN-PER
Quan tens ja tots els papers mitjanament en regla i et deixen anar cap allà, comença l'aventura del viatge.
Al principi sona molt agotador, 24 hores de viatge, 15 hores seguides dins de l'avió... però la veritat és que sí, acabes agotat però l'experiència es passa molt de presa. Primer que tot passar el check in, treute cinturó, ordenadors fora de les bosses... i si fins i tot així pites hi ha uns vigilants que t'escorcollen amb molta amabilitat. Passat aquest impàs tens tot un duty free per passejar (el de la terminal 1 de Barcelona realment bonic i espaiós), quan ja t'has cansat de mirar i no comprar, vas i esmorzes una miqueta i entres ja a la zona on hi ha les portes per embarcar.
Passada ja la tercera zona, entres dins l'avió, allí t'esperen les assafates i "assafatos", molt educats i elles amb una indumentària no usual però molt bonica. Són molt educats i se'ls entén d'allò més bé.
Arribes al teu seient i veus que tenen els avions ben preparats amb centres multimèdia personals i connectats amb els altres viatgers ( amb jocs, pel·lícules, sèries, documentals, notícies... fins i tot un canal només per nens!!), et distreuen amb alguns aperitius i els seus dinars, berenars, els sucs de taronja (molts sucs de taronja) i les tovalloletes calentes ( com als restaurants xinesos).
I bé entre que dorms, jugues, parles, mires al sostre, fas el xafarder... se't passa l'estona i com si res ja han passat 2 hores i estas a Milan esperant que la resta de viatgers pugin a l'avió i marxar cap a Singapur! La resta es passa de la mateixa manera.
Al arribar a Singapur quan estas aterrant, si mires per la finestra de l'avió és curiós veure les embarcacions i els pescadors treballant, la imatge et recorda molt a les pelis d'Asia on es sòl veure el sol de fons i les ombres de la gent treballant, una imatge per recordar!
Bé, tant bon punt has arribat a Singapur, et deixen passejant lliurement per la terminal 3, que es tant llarga que no acaba mai! Allí hi tens el duty free, cadires de massatge per als peus, cafeteries de tot tipus ... Després de passar la porta per embarcar et deixen una estoneta a una sala d'estar amb vistes a la zona de sortida de avions amb un paperet per emplenar sobre el que faràs a Austràlia, on viuràs i el que portes a la maleta. No es gaire difícil d'emplenar però si hi ha dubtes les recepcionistes sempre us poden ajudar.
Passada una estona, et criden per numero de seient i ja tornes estar dins de l'avió! És bastant semblant, una miqueta més petit, però el viatge és una còpia de l'anterior minimitzada a 5 hores. Dormir, jugar, mirar pelis, parlar...
Quan s'acaba tot això és que ja has arribat a Perth!! Ara toca passar la duana i agafar les maletes. La veritat és que ens ho van posar bastant fàcil. Ens van mirar amb la foto i poc més.
Quan ja tens les maletes has de fer una cua llargueta per que et passin l'equipatge per l'escàner. Passada aquesta etapa, surts ja fora al aeroport i ja pots començar a buscar un taxi per marxar cap a l'hotel, habitació... en el nostre cas al campus en busca del nostre estudi-apartament.
Bé, nosaltres vam arribar a Curtin allà les 4 de la tarda, quan ens va deixar el taxi no sabíem molt bé cap on havíem de tirar, però volen o sense voler vam fer un petit tour per la zona residencial fins trobar l'oficina. Allí ens esperava en Norm el nostre Housing manager, ens va donar les claus i ens van portar a nosaltres i a les nostres bosses cap al nostre petit estudi dins de Kurrajong village.
Primer que tot, comproveu que les coses bàsiques funcionin i aneu a comprar alguna per menjar a la nit i per esmorzar, aquí el dia començà molt aviat i acaba encara més aviat! A les 6 et pots trobar amb tot tancat! I quan tingueu totes les necessitats primàries resoltes a descansar que el jetlag us passarà factura!
Al principi sona molt agotador, 24 hores de viatge, 15 hores seguides dins de l'avió... però la veritat és que sí, acabes agotat però l'experiència es passa molt de presa. Primer que tot passar el check in, treute cinturó, ordenadors fora de les bosses... i si fins i tot així pites hi ha uns vigilants que t'escorcollen amb molta amabilitat. Passat aquest impàs tens tot un duty free per passejar (el de la terminal 1 de Barcelona realment bonic i espaiós), quan ja t'has cansat de mirar i no comprar, vas i esmorzes una miqueta i entres ja a la zona on hi ha les portes per embarcar.
Passada ja la tercera zona, entres dins l'avió, allí t'esperen les assafates i "assafatos", molt educats i elles amb una indumentària no usual però molt bonica. Són molt educats i se'ls entén d'allò més bé.
Arribes al teu seient i veus que tenen els avions ben preparats amb centres multimèdia personals i connectats amb els altres viatgers ( amb jocs, pel·lícules, sèries, documentals, notícies... fins i tot un canal només per nens!!), et distreuen amb alguns aperitius i els seus dinars, berenars, els sucs de taronja (molts sucs de taronja) i les tovalloletes calentes ( com als restaurants xinesos).
I bé entre que dorms, jugues, parles, mires al sostre, fas el xafarder... se't passa l'estona i com si res ja han passat 2 hores i estas a Milan esperant que la resta de viatgers pugin a l'avió i marxar cap a Singapur! La resta es passa de la mateixa manera.
Al arribar a Singapur quan estas aterrant, si mires per la finestra de l'avió és curiós veure les embarcacions i els pescadors treballant, la imatge et recorda molt a les pelis d'Asia on es sòl veure el sol de fons i les ombres de la gent treballant, una imatge per recordar!
Bé, tant bon punt has arribat a Singapur, et deixen passejant lliurement per la terminal 3, que es tant llarga que no acaba mai! Allí hi tens el duty free, cadires de massatge per als peus, cafeteries de tot tipus ... Després de passar la porta per embarcar et deixen una estoneta a una sala d'estar amb vistes a la zona de sortida de avions amb un paperet per emplenar sobre el que faràs a Austràlia, on viuràs i el que portes a la maleta. No es gaire difícil d'emplenar però si hi ha dubtes les recepcionistes sempre us poden ajudar.
Passada una estona, et criden per numero de seient i ja tornes estar dins de l'avió! És bastant semblant, una miqueta més petit, però el viatge és una còpia de l'anterior minimitzada a 5 hores. Dormir, jugar, mirar pelis, parlar...
Quan s'acaba tot això és que ja has arribat a Perth!! Ara toca passar la duana i agafar les maletes. La veritat és que ens ho van posar bastant fàcil. Ens van mirar amb la foto i poc més.
Quan ja tens les maletes has de fer una cua llargueta per que et passin l'equipatge per l'escàner. Passada aquesta etapa, surts ja fora al aeroport i ja pots començar a buscar un taxi per marxar cap a l'hotel, habitació... en el nostre cas al campus en busca del nostre estudi-apartament.
Bé, nosaltres vam arribar a Curtin allà les 4 de la tarda, quan ens va deixar el taxi no sabíem molt bé cap on havíem de tirar, però volen o sense voler vam fer un petit tour per la zona residencial fins trobar l'oficina. Allí ens esperava en Norm el nostre Housing manager, ens va donar les claus i ens van portar a nosaltres i a les nostres bosses cap al nostre petit estudi dins de Kurrajong village.
Primer que tot, comproveu que les coses bàsiques funcionin i aneu a comprar alguna per menjar a la nit i per esmorzar, aquí el dia començà molt aviat i acaba encara més aviat! A les 6 et pots trobar amb tot tancat! I quan tingueu totes les necessitats primàries resoltes a descansar que el jetlag us passarà factura!
 |
| De Perth |
 |
| De Perth |
 |
| De Perth |
dijous, 4 de febrer del 2010
Així va començar...
Finalment ens em decidit a compartir les nostres vivències a Perth. I això no podia ser d'altra forma que mitjançant l'eina més senzilla, el "blog".
(Segurament a hores d'ara l'eina de moda sigui el Facebook, però la senzillesa no és el seu fort (es nota que no està Google darrera ;) ) )
Comença la història:
Des de fa un parell d'anys, teníem la intenció de, un cop la Nani acabés la carrera, fer una estada de 6 mesos a algun país de parla anglesa, amb la intenció de millorar el nostre Anglès i finalitzar els nostres projectes. Però mai haguéssim endevinat el lloc on el destí ens ha portat, Perth, una de les ciutats més grans d'Austràlia.
Tot va començar el 20/10/09 quan en Joan em va comentar que a arrel de la seva estada al Japó "coneixia" a una investigadora del DEBII, que podia estar interessada en rebrem per a col·laborar amb el seu grup de recerca. I anant tirant d'aquest fil, finalment vam tancar el destí del nostre viatge, PERTH!!!
Un cop triat el destí, va ser el moment d'informar-se dels requisits que el govern Australià demana per fer una estada de 6 mesos, que nos són senzills:
Per a l'assegurança mèdica, generalment necessites contractar una de privada. Companyies com Mapfre o RACC n'ofereixen.
Si vas com a estudiant, des de la universitat pots obtenir el OSHC (Overseas Student Health Cover), però també l'has de pagar :)
Finalment, per a saber si el teu passaport és digital, aquest a de tenir el següent símbol a la portada:
I aquí acaba el primer post introductori.
(Segurament a hores d'ara l'eina de moda sigui el Facebook, però la senzillesa no és el seu fort (es nota que no està Google darrera ;) ) )
Comença la història:
Des de fa un parell d'anys, teníem la intenció de, un cop la Nani acabés la carrera, fer una estada de 6 mesos a algun país de parla anglesa, amb la intenció de millorar el nostre Anglès i finalitzar els nostres projectes. Però mai haguéssim endevinat el lloc on el destí ens ha portat, Perth, una de les ciutats més grans d'Austràlia.
Tot va començar el 20/10/09 quan en Joan em va comentar que a arrel de la seva estada al Japó "coneixia" a una investigadora del DEBII, que podia estar interessada en rebrem per a col·laborar amb el seu grup de recerca. I anant tirant d'aquest fil, finalment vam tancar el destí del nostre viatge, PERTH!!!
Un cop triat el destí, va ser el moment d'informar-se dels requisits que el govern Australià demana per fer una estada de 6 mesos, que nos són senzills:
- Visat
- Assegurança mèdica
- Passaport digital
- Existeix un visat anomenat eVisitor, que permet durant un any fer estades de fins a 3 mesos tots els cops que es vulgui. El problema és que si es vol estar 6 mesos, als 3 mesos s'ha de sortir del país i tornar a entrar.
- També existeix el visat d'estudiant, que permet durant la durada del curs estar al país. A més, si el curs és prou llarg, et permet treballar fins a 20 hores setmanals en algun dels treballs poc remunerats (cambrer, netejador, ...).
- Finalment existeix el visat de pràctiques, que també té la mateixa durada que les pràctiques. El problema és que per poder optar a aquest visat necessites un Sponsorship (empresa/universitat) que et reclami.
Per a l'assegurança mèdica, generalment necessites contractar una de privada. Companyies com Mapfre o RACC n'ofereixen.
Si vas com a estudiant, des de la universitat pots obtenir el OSHC (Overseas Student Health Cover), però també l'has de pagar :)
Finalment, per a saber si el teu passaport és digital, aquest a de tenir el següent símbol a la portada:
I aquí acaba el primer post introductori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)