divendres, 30 de juliol del 2010

Estufa

Hem estat passant fred pensant que teníem l'estufa espatllada, i resulta que l'únic problema era que no havíem pitjat el botó apropiat.
L'estufa té 1 botó al lateral per encendre i apagar, i una roda per controlar la temperatura. (Fins aquí tot correcte).
Però, on ficaríeu un botó per a que aquest passés desapercebut?


Si, heu encertat, a la part posterior i inferior.

Doncs allí tenia un "botó". A més, aquest "botó" té forma de tub, pel que s'assembla als tubs que tenen els aparells d'aire condicionat per expulsar l'aigua que extreuen de l'aire.

Però, perquè posar un "botó" tant important pel funcionament de l'aparell en un lloc tant remot i sense cap indicació?
La meva teoria és que és un "parche" (Si, com en la informàtica ;) ). La primera versió de l'estufa es sobrescalfava i es parava. Per resoldre aquest problema tant greu de disseny, li van afegir un botó camuflat que no solucionava el problema, però que en cas de sobrecalfament és podia pitjar perquè l'estufa tornés a funcionar. Però clar, la companyia ha de camuflar aquest error seu, per tant el "botó" ha d'estar el màxim camuflat possible.

L'altra opció és que soc massa jove i vinc de la nova generació, on necessitem una pantalla tàctil per entendre'ns amb els dispositius :)





dijous, 29 de juliol del 2010

Últim mes

Sense adornar-nos ja estem en l'últim mes del nostre viatge.
Esperem que aquest últim mes sigui tan extens com el primer, i el puguem aprofitar al màxim.

A grans trets, ens queda fer l'examen de l'IELTS, un viatge a Exmouth i un gran acomiadament amb els amics a Perth.

Tot això i més, en les pròximes entrades ;)

Continuació...

Al final els esdeveniments han passat molt més ràpid del previst, i no hem tingut temps per assimilar-los i escriure sobre ells. Però per tal de seguir el fil d'aquesta història, intentarem explicar els fets en l'ordre que van succeir, encara que aquests hagin passat fa dies. D'aquesta manera intentarem tancar el que ha sigut la nostra primera llarga experiència a l'estranger.

Bàsicament ens queda explicar el que va ser el nostre últim mes a la ciutat més aïllada del món.

dissabte, 3 de juliol del 2010

El desempat

Finalment, hem tingut un últim partit de futbol a la lliga. I aquest privilegi ha sigut perquè havíem empatat a punts amb l'11é :)
Precisament, l'equip amb el que hem empatat és l'equip amb el que varem empatar la setmana passada. Per tant, les perspectives eren bones, teníem opcions de guanyar (si marcàvem :) )
I com no podia ser d'una altra manera, el resultat final va ser................................. 0-0 :)
Un altre empat per a la butxaca.
I ens em quedat amb la 11a posició per la diferencies de gols. Nosaltres tenim -1 i ells -4 ;)

Una llàstima que jo sigui negat de cara a porteria, sinó en aquesta lliga m'hagués inflat a marcar gols.

dissabte, 19 de juny del 2010

GOOOOOOOOOOOOOOOOL

Situo la gesta.
Tot va ser el 18 de Juny de 2010 a una ciutat molt tranquila, Perth.
El cel estava ennuvolat, però s'estava obrint per il·luminar el gran esdeveniment. Ell no havia de ser el protagonista.
El lloc triat per aquesta última batalla va ser el camp que hi ha enfront del gimnàs de Curtin.
Únicament dos exercits citats. On les tropes de DEBII tenien únicament un objectiu, introduïr el projectil esfèric fins al pati d'armes del castell de l'exercit opositor.
Aquest objectiu estava per sobre de tot. Era la nostra última oportunitat i no anàvem a reparar en baixes.

En un ambient de gran expectació, la batalla no es va demorar més i va començar.
En aquesta primera part de la batalla, DEBII va mostrar el seu potencial, mostrant-se sòlid i acorralant al rival. Però els seus esforços no es veien reflectits en la realització de l'objectiu. I aquesta primera part de la batalla es va acabar.

A la segona part de batalla, DEBII va sortir encara amb més forces. L'acorralament s'estava intensificant, i l'acompliment de l'objectiu es percebia en l'ambient, però no s'acabava de materialitzar.
Finalment, en el tram final de la batalla, els nostres esforços van ser recompensats. Lionel Pedram estava en una frenètica lluita contra el món, però va veure la llum al darrera seu. Va cedir-me l'esfèric i el meu col·locat tret va travessar les muralles rivals, entrant fins al pati d'armes.

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!!!!!!!!



:)

La veritat és que vam empatar el partit a 1, però amb l'objectiu de marcar el gol complert :)

El balanç de la temporada tampoc està tant malament, 4 derrotes i 4 empats(3 empats a 0-0 i un a 1-1 ;) ).

Objectiu complert. Ara toca posar-se les piles per a preparar-se per la tornada.

DEBII

Que és DEBII?
És l'institut de recerca més potent que té Curtin University of Technology.

Les sigles corresponen a:
Digital Ecosystems and Business Intelligence Institute

En el temps que porto aquí he après i vist moltes coses, i m'agradaria destacar algunes que m'han sorprès positivament.

- Relació amb la indústria
DEBII treballa col·laborant amb la indústria.
Les empreses presenten els problemes que tenen, i a DEBII intenten entendre'ls i resoldre'ls. Això dona peu a que si a l'empresa finalment li agrada la proposta de resolució dels seus problemes que fa DEBII, l'empresa pagui pel projecte.
Aquesta part la trobo molt interessant, ja que fins ara sempre havia vist la recerca i les empreses en 2 mons completament diferenciat, i entenc que és molt productiu que això no sigui així i que és col·labori conjuntament.

- Seminaris + light dinar
Com a tots els centres de recerca, periòdicament es fan seminaris de recerca, presentacions de les propostes de doctorat (PhD), presentacions de eminències internacionals,...
El problema que normalment s'acostuma a tenir és que costa mobilitzar a la gent per a que assisteixi. A banda de fer més publicitat i oferir més qualitat, quin incentiu més es pot fer servir? Aquí han trobat una solució prou atractiva. Després de cada seminari/presentació ofereixen un pica-pica :)

Que facin servir aquest incentiu no implica que no reparin en la qualitat.
Per exemple, el 16 i 17 van fer uns seminaris enfocats per als doctorants. Aquests seminaris es van portar a terme tant en l'aquari de Perth com en el centre de funcions del parc tecnològic. Van explicar coses molt interessants, com el tipus de publicacions (diferència entre conferència i journal), estratègies per triomfar en el doctorat i com escriure la tesis (explicant els diferents capítols que ha de tenir). Tot molt interessant, sobretot perquè les xarrades estaven portades per les dues principals eminències en recerca, la professora Elizabeth Chang i el professor Tharam Dillon. És sempre un plaer sentir parlar a aquests professors.

divendres, 18 de juny del 2010

Catifa

A Austràlia els agrada posar catifes a tot arreu.
Generalment, a les cases, tot el terra està recobert de catifa. (Normalment exceptuant els lavabos).
Però el que realment em va sorprendre és que aquesta afició de recobrir amb catifes arriba fins i tot als cotxes. Molts cotxes a Perth tenen el "salpicadero" recobert amb catifes.






Però tot té una explicació lògica :)
A Perth el sol és MOLT potent. (Et cremes amb una facilitat insultant)
I fan servir la catifa per protegir el "salpicadero", normalment fet de plàstic.
Això si, estèticament parlant és molt lleig ;)


p.d. Els més observadors s'hauran adonat que les fotos no són de collita pròpia. El volant aquí està a la dreta ;)