Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tourism. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tourism. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de maig del 2010

Camping

El cap de setmana passat, aprofitant que era de 3 dies (dilluns era festa), varem anar de càmping amb els companys/amics de la feina.

La sortida va començar a les 6 del matí a DEBII (lloc de treball), on ens vam reunir tots per carregar els 2 cotxes. La veritat és que quan vaig veure tot el que havíem d'empaquetar al cotxe em vaig espantar. Finalment, desprès d'1 hora de tetris (com a mínim el nivell 100), amb Matilda carregada fins al sostre (físicament), vam estar preparats per iniciar el viatge. En un cotxe anaven Michael, Christopher, Meifania i Pedram, mentre que a l'altre anàvem la Nani i jo acompanyats amb tones d'equipatge :)



El càmping havia de ser a Dwellingup, situat al sur de Perth i una mica a l'interior a menys de 2 hores en cotxe. Però al arribar allí ens vam trobar que estava ple. Així que vam decidir anar al següent càmping. Com a Austràlia tot està "aprop" això va significar 3 hores més de cotxe :)

Un cop vam arribar, va ser moment de descarregar el cotxe.
Com es pot veure a la fotografia, més que anar de càmping 3 dies semblava que anàvem d'hotel per a un mes :)





Un cop tot muntat va ser moment de començar a gaudir del paratge. Impressionant. El "càmping" estava situat en mig d'un parc natural, on vam poder gaudir de cangurs en llibertat. Dic "càmping" perquè tenia els serveis mínims, i segurament a Espanya no estaria catalogat com a tal :) Únicament hi havia una caseta amb barbacoes on hi havia aigua per rentar els plats, i una altra caseta amb un wc (que connectava directament a un forat) on la "merda" s'anava acumulant. Em va quedar el dubte que passava quan s'omplia el forat, perquè desprès de 3 dies estava gairebé en el seu límit :) Per tant, ni dutxes, ni piscina, ni electricitat. Però s'ha de dir que els serveis que tenien estaven cuidats i ben acondicionats, i que a cada parcel·la hi havia una taula de fusta i un lloc per fer fogueres.



Els dies es van passar molt ràpid i bàsicament els vam passar descansant, anant a la platja i menjant i bevent.

La barbacoa que va portar en Chris era espectacular. Deixo les fotos.





Finalment, com a curiositat, em va sobtar la manera com solucionen el problema d'encendre la foguera. Que no encén perquè la llenya està mullada? No problem, una mica de benzina i es soluciona :)



L'enllaç a l'àlbum:
Camping

diumenge, 11 d’abril del 2010

Pinnacles

L'última excursió que varem fer tots plegats va ser anar a veure els Pinnacles.
Els Pinnacles són una formació rocosa (de forma molt peculiar) localitzada enmig del desert. Diuen que tenen aquesta forma perquè són fòssils dels troncs dels arbres:


Com no podia ser d'una altra forma a Austràlia, els Pinnacles estan molt aprop de Perth (únicament 4 hores de cotxe ;) )

Validant l'expressió "el mundo es un pañuelo", ens vam trobar amb un poble anomenat Cervantes. Aquest poble és el que més aprop està dels Pinnacles.
Us podeu imaginar el perquè d'aquest nom?
Un vaixell anomenat Cervantes (en honor a l'escriptor), va naufragar en aquestes costes.
Sabeu quins eren els carrers principals?
Catalunya i Aragó:


Per ser "el colmo de los colmos" nomès faltava que el capità del vaixell fos de Jabaloyas i parent dels "Herreros" ;)

Deixo l'àlbum amb la resta de les fotos:
Pinacles

Posta de sol a Cotesloe

Diuen que el sol és el mateix del que gaudim a Barcelona i que tots els mars estan comunicats... per tant, l'esplendor d'aquesta posta de sol es deguda al factor diferencial, estar boca-baix:



Sidney

Estar a Austràlia i no anar a Sidney, és com estar a Espanya i no anar a Barcelona ;)
Així que vam fer una visita de cap de setmana (2 nits).

La veritat és que penses que Sidney ha d'estar aprop, però la realitat és que a Austràlia tot està lluny. Així que desprès de 4 hores de vol (i 3 hores de diferència horària) vam arribar a Sidney!!!!

Destacar que Sidney és una ciutat bastant congestionada, només fa falta veure on han de posar el monorail:

Això si, és curiós.

Però l'Opera House ens va decepcionar bastant. Esperàvem un edifici tipus Guggenheim, i ens vam trobar un edifici cutrillo fet de rajoles de cuina ;)

Però de lluny i de nit és un edifici molt bonic :)

El que si que és impressionant és l'skyline (la foto està feta des de la zona anomenada The Rock, molt pintoresca i amb edificis colonials d'època):


També varem anar a veure un conjunt muntanyós que té un gran significat pels aborígens, les "three sisters":


I per arrodonir l'excursió vam anar al típic zoològic Australià on et deixen tocar els cangurs i els coales:



i un passeig en ferri:



Imagineu si estava en harmonia en Cèsar a Austràlia que els cangurs li mengen directament de la mà:


La Magda també ho va intentar (però amb un cangur més afamat):

Com a conseqüència el cangur es va quedar amb tot el menjar:


Com veieu amí això dels animals no em va massa, jo soc més d'agafar una liana i fer de Tarzan:


El link a l'àlbum:
Sydney

Perth family

Desprès de 15 dies bastant intensos, tornen a la tranquil·litat i és moment de reprendre el blog :)

Comencem amb unes fotografies de l'hotel de Cesar i Magda a Perth, el campus, el paratge que l'envolta (per on vaig a córrer), la zona on treballo i la barbacoa que varem fer per la nit:

PerthPares

dimecres, 31 de març del 2010

La família Domingo-Prieto cada cop més internacional

Dos membres de la família (els pares) han vingut a fer-nos una visita aprofitant la Setmana Santa.
El viatge els va anar molt bé, i estan contents i amb ganes de visitar aquesta zona del planeta.
De moment s'han entès perfectament amb tothom amb el llenguatge internacional dels signes ;)

Quan tingui més fotos ja les aniré pujant. De moment únicament tinc les de la primera visita pel campus:

CampusPares

dimarts, 2 de març del 2010

Fremantle

Ahir dissabte vam fer la nostra primera aproximació a la platja. És una aproximació ja que finalment no vam anar a la platja, ens vam quedar a Fremantle ;)
Fremantle és una ciutat amb un gran port, situada a 19 quilòmetres al sud-oest de Perth.
És una ciutat molt turística, amb un parell de carrers plens de botigues i bars.
Cal destacar el mercat, on és agradable passejar  i gaudir dels colors que l'ambienten.


També vam veure el mar!!!! Ens vam passejar per l'extens port però ni flowers d'on estava la platjar ;)
Mentres anavem pels carrers de Fremantle envoltats d'edificis d'estil colonial, ens vam trobar una petita galeria d'art on hi havia exposades fotogràfies d'un artista autocton. Les fotos precioses! Enormes onades, surfers variats i uns colors verdosos i blaus que amb la calor que feia ens queia la baba!!!!
S'ens va fer l'hora de dinar i després de donar voltes i voltes al mateix carrer sense decidir, vam anar a parar a un restaurant anomenat SOHO. No era massa econòmic però les racions eren enormes!!!

Després de dinar ens va venir la "modorreta"i vam decidir anar a fer la migdiada al cinema ;) Així practicàvem més el nostres LISTENING... La película molt bé, THE BLINDNESS SIDE.
Mmmm... I aquí acaba la nostra primera aventura en busca del les platges australianes ;)


El link a l'album:
http://picasaweb.google.com/sismox/Fremantle?authkey=Gv1sRgCIevwKz0vruOUQ&feat=directlink

divendres, 26 de febrer del 2010

Passeig

El cap de setmana passat, aprofitant el bon temps vam decidir donar una volta per gaudir del nostre entorn. Va ser una bona caminata vorejant el riu, preciós. Adjunt un mapa amb algunes de les fotografies geo-localitzades:

Ver Paseo rio en un mapa más grande

Espero que gaudiu una mica del paisatge ;)


L'enllaç a l'àlbum:
http://picasaweb.google.com/sismox/WalkingNearRiver?authkey=Gv1sRgCN3a_duioanrKA&feat=directlink

pd. Les fotos finals de les cases, són per donar enveja a la Chari ;)

divendres, 19 de febrer del 2010

Sortida al centre de la ciutat

Well,
El nostre primer viatge amb autobús (a Perth)!
El nostre primer diumenge aquí vam decidir anar al centre de Perth. Us explico; Perth ciutat, està dividida en diferents barris. Estan els diferents barris de vivenda (on viu la gent), els barris més de negocis, treball... Vaja, que treballen a una zona i viuen a una altra.

Nosaltres vivim al barri de Bentley i estem dins de la zona 1 (això significa que estem aprop del centre. Si fóssim a la zona 2 seria com estar per rodalies). Bé, ja una mica situats, el següent pas és saber com arribar al centre. Aquí les comunicacions amb transport public no són gaire bones, el personal tendeix bastant anar amb cotxe a tot arreu. Però a falta de cotxe... Vam entrar a la pàgina del Transperth (TMB d'aquí) i teniem varies opcions i per sort 1 autobús directe al centre que sortia del Campus, el 72.


De Perth


Allà les 10 del matí ens vam dirigir cap a l'estació d'autobusos i uns 45 min més tard ja estàvem al centre. El bus ens va deixar davant de l'edifici governamental (the goverment house) on hi havien unes gracioses escultures de cangurs a mida real i una torre de pedres construïda amb roques de diferents regions de l'Austràlia de l'oest. Vam anar baixant cap a la ribera passant pels Jardins de la cort suprema (Suprems court gardens) i vam arribar en front del famós campanar d'estil contemporani de Perth. Molt bonic però molt sorollós també!



De Perth


De Perth



De Perth


Feia molt bon dia, així que vam decidir passejar per la bora del riu Swan i veure el paisatge. A un costat teníem l'skyline de Perth, i a l'altre, tot de vivendes d'una sola altura.


De Perth


De Perth


Quan s'ens va acabar el camí, vam començar a endinsar-nos cap a la ciutat, passejant entre rascacels i més rascacels! Els tenen tots juntets i amuntegadets. Vam anar donant tombs fins arribar al centre comercial (Mal Street) de Perth. És com el Portal de l'àngel de Barcelona, un carrer llarg amb botigues i magatzems. Hi ha molta varietat de botigues, moltes de roba de platja i d'esport i una espècie de Corte Inglés però australià.

Aviat s'ens va fer l'hora de dinar i buscant, buscant vam arribar a un plaça on hi havia diverses terrasses per dinar i uns musics tocant, un ambient molt "maco". Vam decidir seure, menjar uns sandvitxos i descansar.

Passada una estoneta, vam seguir passejant i descobrint nous racons de la ciutat, un d'ells la Galeria Nacional d'Art (ja la tinc ben localitzada per al pròxim cop) i l'estació de trens.

I ja cansadets de tant caminar, ens vam comprar un gelat i a casa falta gent!

dimarts, 9 de febrer del 2010

Viatge BCN-PER

Quan tens ja tots els papers mitjanament en regla i et deixen anar cap allà, comença l'aventura del viatge.

Al principi sona molt agotador, 24 hores de viatge, 15 hores seguides dins de l'avió... però la veritat és que sí, acabes agotat però l'experiència es passa molt de presa. Primer que tot passar el check in, treute cinturó, ordenadors fora de les bosses... i si fins i tot així pites hi ha uns vigilants que t'escorcollen amb molta amabilitat. Passat aquest impàs tens tot un duty free per passejar (el de la terminal 1 de Barcelona realment bonic i espaiós), quan ja t'has cansat de mirar i no comprar, vas i esmorzes una miqueta i entres ja a la zona on hi ha les portes per embarcar.

Passada ja la tercera zona, entres dins l'avió, allí t'esperen les assafates i "assafatos", molt educats i elles amb una indumentària no usual però molt bonica. Són molt educats i se'ls entén d'allò més bé.

Arribes al teu seient i veus que tenen els avions ben preparats amb centres multimèdia personals i connectats amb els altres viatgers ( amb jocs, pel·lícules, sèries, documentals, notícies... fins i tot un canal només per nens!!), et distreuen amb alguns aperitius i els seus dinars, berenars, els sucs de taronja (molts sucs de taronja) i les tovalloletes calentes ( com als restaurants xinesos).

I bé entre que dorms, jugues, parles, mires al sostre, fas el xafarder... se't passa l'estona i com si res ja han passat 2 hores i estas a Milan esperant que la resta de viatgers pugin a l'avió i marxar cap a Singapur! La resta es passa de la mateixa manera.

Al arribar a Singapur quan estas aterrant, si mires per la finestra de l'avió és curiós veure les embarcacions i els pescadors treballant, la imatge et recorda molt a les pelis d'Asia on es sòl veure el sol de fons i les ombres de la gent treballant, una imatge per recordar!

Bé, tant bon punt has arribat a Singapur, et deixen passejant lliurement per la terminal 3, que es tant llarga que no acaba mai! Allí hi tens el duty free, cadires de massatge per als peus, cafeteries de tot tipus ... Després de passar la porta per embarcar et deixen una estoneta a una sala d'estar amb vistes a la zona de sortida de avions amb un paperet per emplenar sobre el que faràs a Austràlia, on viuràs i el que portes a la maleta. No es gaire difícil d'emplenar però si hi ha dubtes les recepcionistes sempre us poden ajudar.

Passada una estona, et criden per numero de seient i ja tornes estar dins de l'avió! És bastant semblant, una miqueta més petit, però el viatge és una còpia de l'anterior minimitzada a 5 hores. Dormir, jugar, mirar pelis, parlar...

Quan s'acaba tot això és que ja has arribat a Perth!! Ara toca passar la duana i agafar les maletes. La veritat és que ens ho van posar bastant fàcil. Ens van mirar amb la foto i poc més.

Quan ja tens les maletes has de fer una cua llargueta per que et passin l'equipatge per l'escàner. Passada aquesta etapa, surts ja fora al aeroport i ja pots començar a buscar un taxi per marxar cap a l'hotel, habitació... en el nostre cas al campus en busca del nostre estudi-apartament.

Bé, nosaltres vam arribar a Curtin allà les 4 de la tarda, quan ens va deixar el taxi no sabíem molt bé cap on havíem de tirar, però volen o sense voler vam fer un petit tour per la zona residencial fins trobar l'oficina. Allí ens esperava en Norm el nostre Housing manager, ens va donar les claus i ens van portar a nosaltres i a les nostres bosses cap al nostre petit estudi dins de Kurrajong village.

Primer que tot, comproveu que les coses bàsiques funcionin i aneu a comprar alguna per menjar a la nit i per esmorzar, aquí el dia començà molt aviat i acaba encara més aviat! A les 6 et pots trobar amb tot tancat! I quan tingueu totes les necessitats primàries resoltes a descansar que el jetlag us passarà factura!


De Perth


De Perth



De Perth

dijous, 4 de febrer del 2010

Així va començar...

Finalment ens em decidit a compartir les nostres vivències a Perth. I això no podia ser d'altra forma que mitjançant l'eina més senzilla, el "blog".
(Segurament a hores d'ara l'eina de moda sigui el Facebook, però la senzillesa no és el seu fort (es nota que no està Google darrera ;) ) )

Comença la història:

Des de fa un parell d'anys, teníem la intenció de, un cop la Nani acabés la carrera, fer una estada de 6 mesos a algun país de parla anglesa, amb la intenció de millorar el nostre Anglès i finalitzar els nostres projectes. Però mai haguéssim endevinat el lloc on el destí ens ha portat, Perth, una de les ciutats més grans d'Austràlia.

Tot va començar el 20/10/09 quan en Joan em va comentar que a arrel de la seva estada al Japó "coneixia" a una investigadora del DEBII, que podia estar interessada en rebrem per a col·laborar amb el seu grup de recerca. I anant tirant d'aquest fil, finalment vam tancar el destí del nostre viatge, PERTH!!!

Un cop triat el destí, va ser el moment d'informar-se dels requisits que el govern Australià demana per fer una estada de 6 mesos, que nos són senzills:
  • Visat
  •  Assegurança mèdica
  • Passaport digital
Existeixen molts tipus de visats, però únicament explicaré els ens han fet falta:
  • Existeix un visat anomenat eVisitor, que permet durant un any fer estades de fins a 3 mesos tots els cops que es vulgui. El problema és que si es vol estar 6 mesos, als 3 mesos s'ha de sortir del país i tornar a entrar.
  •  També existeix el visat d'estudiant, que permet durant la durada del curs estar al país. A més, si el curs és prou llarg, et permet treballar fins a 20 hores setmanals en algun dels treballs poc remunerats (cambrer, netejador, ...).
  • Finalment existeix el visat de pràctiques, que també té la mateixa durada que les pràctiques. El problema és que per poder optar a aquest visat necessites un Sponsorship (empresa/universitat) que et reclami.
A causa de la llargada dels tràmits del visat, al final hem entrat els dos amb el visat eVisitor, esperant que ens concedeixin l'altre, ja que sinó haurem de tornar abans d'hora (i ja que estem aquí no és plan).

Per a l'assegurança mèdica, generalment necessites contractar una de privada. Companyies com Mapfre o RACC n'ofereixen.
Si vas com a estudiant, des de la universitat pots obtenir el OSHC (Overseas Student Health Cover), però també l'has de pagar :)

Finalment, per a saber si el teu passaport és digital, aquest a de tenir el següent símbol a la portada:








I aquí acaba el primer post introductori.