Així va començar...

Finalment ens em decidit a compartir les nostres vivències a Perth. I això no podia ser d'altra forma que mitjançant l'eina més senzilla, el "blog".
(Segurament a hores d'ara l'eina de moda sigui el Facebook, però la senzillesa no és el seu fort (es nota que no està Google darrera ;) ) )

Comença la història:

Des de fa un parell d'anys, teníem la intenció de, un cop la Nani acabés la carrera, fer una estada de 6 mesos a algun país de parla anglesa, amb la intenció de millorar el nostre Anglès i finalitzar els nostres projectes. Però mai haguéssim endevinat el lloc on el destí ens ha portat, Perth, una de les ciutats més grans d'Austràlia.

Tot va començar el 20/10/09 quan en Joan em va comentar que a arrel de la seva estada al Japó "coneixia" a una investigadora del DEBII, que podia estar interessada en rebrem per a col·laborar amb el seu grup de recerca. I anant tirant d'aquest fil, finalment vam tancar el destí del nostre viatge, PERTH!!!

Un cop triat el destí, va ser el moment d'informar-se dels requisits que el govern Australià demana per fer una estada de 6 mesos, que nos són senzills:

• Visat
•  Assegurança mèdica
• Passaport digital

Existeixen molts tipus de visats, però únicament explicaré els ens han fet falta:

• Existeix un visat anomenat eVisitor, que permet durant un any fer estades de fins a 3 mesos tots els cops que es vulgui. El problema és que si es vol estar 6 mesos, als 3 mesos s'ha de sortir del país i tornar a entrar.
•  També existeix el visat d'estudiant, que permet durant la durada del curs estar al país. A més, si el curs és prou llarg, et permet treballar fins a 20 hores setmanals en algun dels treballs poc remunerats (cambrer, netejador, ...).
• Finalment existeix el visat de pràctiques, que també té la mateixa durada que les pràctiques. El problema és que per poder optar a aquest visat necessites un Sponsorship (empresa/universitat) que et reclami.

A causa de la llargada dels tràmits del visat, al final hem entrat els dos amb el visat eVisitor, esperant que ens concedeixin l'altre, ja que sinó haurem de tornar abans d'hora (i ja que estem aquí no és plan).

Per a l'assegurança mèdica, generalment necessites contractar una de privada. Companyies com Mapfre o RACC n'ofereixen.
Si vas com a estudiant, des de la universitat pots obtenir el OSHC (Overseas Student Health Cover), però també l'has de pagar :)

Finalment, per a saber si el teu passaport és digital, aquest a de tenir el següent símbol a la portada:

I aquí acaba el primer post introductori.